Nou pas del Tribunal de Comptes contra l’1-O. El Tribunal de Comptes ha donat 10 dies hàbils (fins al 17 de maig) a les defenses del president a l’exili i eurodiputat per Junts, Carles Puigdemont, de l’expresident Artur Mas, de l’exvicepresident i líder d’ERC Oriol Junqueras i dels 32 excàrrecs de la Generalitat, demandats per suposadament haver desviat fons públics per al referèndum de l'1-O i l'acció exterior del Govern, perquè presentin les seves conclusions, segons una notificació comunicada aquest dimarts. Després, la consellera del departament segon de la secció d’enjudiciament, Elena Hernánez, dictarà sentència. La resolució podria arribar just amb l’aprovació de la llei d’amnistia del Procés, que es preveu a finals de maig o principis de juny, fet que implicarà que s’extingeixi tota responsabilitat en les causes independentistes, des de les penals, a les civils i la comptable, com és aquest cas.
En el seu escrit, la Fiscalia ha mantingut que els 35 encausats han de tornar prop de 3,1 milions d'euros de manera conjunta i solidària en considerar que "el menyscapte" causat a la Generalitat "és real i efectiu" i "es troba plenament individualitzat, amb identificació de cadascun dels actes que van donar lloc al perjudici". Per la seva part, Societat Civil Catalana també ha fixat la seva petició de reclamar 5 milions d'euros a Puigdemont, a l'exvicepresident Oriol Junqueras, a l'expresident Artur Mas i als exconsellers Dolors Bassa, Toni Comín, Clara Ponsatí, Francesc Homs, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Neus Munté.
Els altres demandats
En la causa del Tribunal de Comptes, també són demandats nou persones que van ser processades, per la via penal i pendents de judici, pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona per organitzar el referèndum de 2017, com ara l'exsecretari general de la Presidència del Govern Joaquim Nin; l'exsecretari de difusió de Presidència Antoni Molons; l'exsecretari general de Treball Josep Ginesta; i l'exdirector del Diplocat, Albert Royo.
A més, també són demandats els exdelegats de la Generalitat a l'estranger, com els dels Estats Units, França, Itàlia i Portugal; i delegats a l'exterior que encara romanen en el càrrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck (països del sud-est d'Europa).
Diners dipositats
Els 5 milions exigits ja van ser aportats en el compte corrent del Tribunal de Comptes, amb donacions a la Caixa de Solidaritat i avals de l’Institut Català de Finances, com a concepte de fiança, que en el darrer cas haurien de ser tornats a la institució pública si els excàrrecs són considerats responsables comptables i han de tornar els diners a la Generalitat, que no reclama en considerar-se no afectada.
Recentment, advocats d’ERC van reclamar al Tribunal de Comptes que s'aturés el còmput dels interessos de demora fins que no hi hagi una sentència, i és que en el cas del 9-N, el govern de Mas va haver d’abonar 1 milió d’euros en interessos. La sala d’enjudiciament del Tribunal de Comptes ha descartat que es pugui articular una manera legal per aturar-los, i Esquerra considera que es vulnera el dret de defensa dels demandats perquè si no es declaren culpables no hi ha cap forma de frenar els interessos de demora.