En espera que el Govern detalli avui com “acompanyarà” els 34 ex alts càrrecs i funcionaris als quals el Tribunal de Comptes els reclama 5,4 milions d’euros, l’organisme fiscalitzador de l’Estat ja té prou clara la seva postura sobre la naturalesa dels avals de les fiances. I l’acceptació d’un aval provinent de l’administració catalana no la veu viable. És més, fonts del tribunal asseguren que el Govern incorreria en un frau de llei.

El Tribunal de Comptes, segons informen El País i El Mundo, no veu viable que sigui la Generalitat qui avali la fiança milionària que reclama als ex alts càrrecs i funcionaris per les despeses en l’acció exterior del Govern entre el 2011 i el 2017. Mai fins ara s’havia donat una situació similar.

Principi d’indemnitat

Els 34 investigats tenen fins al 21 de juliol per dipositar les seves fiances i, en cas que no ho facin, el tribunal se n'assegura el pagament amb l’embargament dels seus béns, normalment immobles. El Govern, des que es van conèixer les fiances milionàries imposades, va començar a treballar per trobar una resposta econòmica i jurídica a la mesura amb totes les garanties.

La sortida escollida es coneix com a principi d'indemnitat, segons el qual qualsevol servidor públic té dret a una tutela i "ha de poder ser acompanyat per l'administració". Està recollit a l'estatut bàsic del funcionari públic, una normativa espanyola. En paral·lel, la Caixa de Solidaritat també farà públiques avui les accions previstes per fer front a aquest nou embat del Tribunal de Comptes.

“Frau de llei”

Fonts de l’òrgan fiscalitzador de l’Estat citades per El Mundo sostenen que avalar les fiances amb fons públics és un “frau de llei” en ser la part perjudicada, en aquest cas el Govern, qui cobriria la fiança dels responsables del perjudici. Serà la delegada instructora del cas, Esperanza García, qui haurà de determinar la validesa i legalitat dels avals. Contra la seva decisió es pot presentar recurs davant la sala d’enjudiciament, si bé no es paralitza el termini per dipositar les fiances.

Tant ERC com Junts per Catalunya han coincidit en la necessitat de cobrir els perseguits pel Tribunal de Comptes. Ara bé, mentre que els republicans posen l’èmfasi en la Caixa de Solidaritat, els junters aposten perquè sigui el Govern qui avali les fiances, igual que l’ANC.

Les quantitats milionàries que reclama el Tribunal de Comptes als líders del procés van des dels 2,9 milions d'euros per a l'expresident Artur Mas als prop de 2 milions que exigeix al seu successor Carles Puigdemont i també al líder d'ERC, Oriol Junqueras.

 

Imatge principal, els membres del ple del Tribunal de Comptes / EP