El Tribunal de Comptes està a punt de fer públiques les primeres decisions sobre la denúncia contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per presumptes responsabilitats comptables en relació amb el 9-N, tal com ha avançat La Vanguardia.
Un dels primers moviments serà el nomenament d'un delegat instructor que elaborarà un informe. Si en aquest l'instructor creu que va poder existir una responsabilitat comptable, és a dir, que per la celebració del 9-N es van utilitzar diners públics de manera irregular, tots tres, Mas, Ortega i Rigau, hauran de dipositar una fiança de 5.129.833 euros, que és la quantitat que, segons la Fiscalia, es va utilitzar. En aquest sentit, es preveu que si no es pot aconseguir aquesta quantitat, la secció d'enjudiciament podrà embargar els béns que cregui convenients per cobrir la fiança.
Durant aquests mesos previs, una de les principals disputes ha estat entre la Generalitat i l'Advocacia de l'Estat. Aquest darrer va demanar poder veure la denúncia presentada per Societat Civil Catalana i l'entitat Advocats Catalans per la Constitució però la Generalitat va recórrer aquesta intervenció ja que creia que l'Advocacia de l'Estat no hi tenia dret.
Des de la Generalitat s'apuntava que la intervenció de l'Advocacia de l'Estat atempta "directament contra el principi d'autonomia financera de les comunitats autònomes". A més a més, respecte a la denúncia, la Generalitat destaca en les seves al·legacions que no es va veure perjudicada per les despeses pel 9-N i afegeix que cap dels interventors va formular cap objecció.
No obstant això, malgrat que l'Advocacia no sigui admesa en el procés, els fiscals del Tribunal de Comptes han demanat que s'obri l'expedient ja que creuen que hi ha indicis de responsabilitat comptable, tot i que el Suprem no acusés Mas, Ortega i Rigau de malversació de fons.