El Tribunal de Comptes ha anunciat aquest matí que, un cop ha rebutjat els avals de l'Institut Català de Finances (ICF), correspon procedir a l'embargament de béns dels ex alts càrrecs que es van acollir al Fons Complementari de Riscos creat pel Govern per cobrir les fiances. Aquesta resolució afecta a 28 dels 34 ex alts càrrecs del Govern als quals el Tribunal responsabilitza d'haver utilitzat recursos de política exterior per promoure el procés. La decisió del Tribunal de Comptes s'ha conegut just el dia en què la Moncloa i el PP han anunciat un acord per desbloquejar la renovació, entre d'altres, d'aquest òrgan.

"En haver vençut amb excés el termini atorgat per dipositar o fiançar les presumptes responsabilitats comptable, procedeix l'embargament dels béns i drets de les persones que, havent estat declarades presumptes responsables comptables, van aportar els referits avals", ha anunciat el Tribunal a través de la nota en què ha fet pública la seva decisió. El passat mes de juliol, en previsió que es pogués produir aquest escenari, els partits i les entitats van preparar alternatives per cobrir les fiances i evitar els embargaments dels béns personals dels afectats.

Entre els ex alts càrrecs que es van acollir al Fons Complementari de Riscos creat per la conselleria d'Economia hi figuren, els presidents Artur Mas (a qui el Tribunal reclama 2.803.115,96 euros) i Carles Puigdemont (1.981.474,47 euros); el vicepresident Oriol Junqueras (1.981.475,02 euros); els consellers Andreu Mas Colell (2.803.115,96 euros), Francesc Homs (2.952.689,85 euros) i Raül Romeva (2.108.838,32 euros); o l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo (3.633.253,85 euros), entre d'altres. Tot i que cadascú té una quantitat sobre la qual ha de respondre, les fiances s'han de dipositar de manera solidària.

 

 

També s'havien acollit al Fons Complementari de Riscos i per tant queden dins del procediment d'embargament anunciat pel Tribunal: Rosa Vidal, exinterventora de la Generalitat, 1.735.885,74 euros; Andrew Scott Davis, exdelegat de la Generalitat a Estats Units, 241.382,47 euros; Sergi Marcén, exdelegat al Regne Unit i Irlanda, 177.952,73 euros; Joaquim Nin, exsecretari general de la Presidència, 163.889,75 euros; Aleix Villatoro, exsecretari general d'Afers Exteriors, 150.812,42 euros; Jordi Villajoana, exsecretari general de la Presidència, 147.168,45 euros; Manuel Manonelles, exdelegat de la Generalitat a Suïssa, 141.187,33 euros; Josep M. Suárez, exdelegat al Regne Unit, 115.103,60 euros; Luca Bellizzi Cerri, exdelegat a Itàlia, 95.747,54 euros; Amadeu Altafaj, exdelegat de la Generalitat a la Unió Europea, 66.609,94 euros; Marie Katinka, exdelegada a Alemanya, 49.130,73 euros; Roger Albiniana, exsecretari de Afers Exteriors, 38.666,56 euros; Martí Anglada, exdelegat a França, 34.691,61 euro; Ewa Adela Cylwik, exdelegada de la Generalitat a Polònia, 29.456,38 euros; Maryse Olivé, exdelegada de la Generalitat a França morta el 2017, 22.725,27 euros que es reclamen a la seva filla; Mar Ortega, exdelegada de la Generalitat, 15.833,64 euros; Ramón Font, exdelegat de la Generalitat a Portugal, 12.300,00 euros; Maria Badia, exsecretaria de Afers Exteriors, 7.198,17 euros; Jordi Solé, exsecretari d'Afers Exteriors, 6.363,59 euros; ​Erick Hauck, exdelegat a Croàcia, 4.794,72 euros; David Mascort, exsecretari general de Agricultura, 1.058,79 euros.

De la resta d'encausats pel Tribunal de Comptes, van presentar les seves pròpies fiances i per tant no es veuran afectats per l'embargament quatre excàrrecs del Govern, els delegats a Àustria Adán Casals (136.829,79 euros) i als Països Nòrdics Francesca Guardiola (3.039,42 euros); l'exsecretari general d'Economia Albert Carreras (4.291,92 euros); i l'exinterventora general Mireia Vidal (3.164.694,10 euros). Finalment, l'exdelegat a Brussel·les Pere Puig (1.117,69 euros) i l'exsecretari general de Governació Lluís Bertrán (5.122,96 euros)

Les fiances són "mesures cautelars", segons ha recordat repetidament el mateix Tribunal, fins que hi ha sentència ferma. L'objectiu, argumenten, és confirmar que en cas d'una condemna es garanteixi el reintegrament dels béns públics que han patit el perjudici.

 

A la imatge principal, el vicepresident Oriol Junqueras i els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas / Sergi Alcàzar