El Tribunal de Comptes (TCu) es converteix en el primer tribunal que consultarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si la llei d'amnistia del procés vulnera els drets de la UE, segons ha avançat Europa Press i ha confirmat ElNacional.cat aquest dilluns. Així ho ha acordat la consellera del tribunal, Elena Hernáez, que va jutjar els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb una trentena d'excàrrecs, acusats de fer una despesa de 3,4 milions d'euros per a l'organització de l'1-O i per a la promoció de Catalunya a l'exterior. La consellera, a més, ha suspès dictar sentència fins que no contesti el TJUE, malgrat que manté les mesures cautelars, que en aquest cas és mantenir en comptes del TCu els 5,4 milions de fiança, una part dels quals van ser aportats per la Caixa de Solidaritat i altres amb avals de l'Institut Català de Finances.
La Fiscalia i les defenses s'hi van oposar, mentre que Societat Civil Catalana considera que la norma de l'oblit penal vulnera drets. ERC i Junts, fins i tot, van assegurar que el TCu no és un tribunal ordinari que pugui fer aquesta consulta a la UE. Els advocats Marc Marsal i Gonzalo Boye, en nom dels demandats d'ERC i de Junts, van fer uns escrits molts crítics enfront de la proposta de la consellera del Departament 2 de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes. Van recordar que el procediment d'aquest tribunal és opac i sense garanties per a les persones denunciades.
Efectes a les causes del Suprem i del TSJC
Inicialment, aquesta consulta del Tribunal de Comptes només és per al procediment comptable de l'1-O, però si el TJUE accepta analitzar la consulta, podria provocar que el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, per ara, no volen aplicar la llei d'amnistia als líders independentistes catalans i els seus comandaments, podrien aturar la seva resolució fins a saber què manifesta la justícia europea. A més a més, el Tribunal Constitucional (TC), òrgan al qual vol consultar el Suprem, hauria d'aturar la seva anàlisi de la llei d'amnistia fins a saber la resposta del tribunal europeu, perquè el TJUE és un òrgan superior.
Dos precedents: tribunals de Grècia i català
En la resolució, de 56 planes, la consellera sosté que el Tribunal de Comptes pot presentar prejudicials al TJUE si exerceix funcions jurisdiccionals, com sosté que és la causa de l'1-O i Exteriors. I hi detalla dos precedents: una sentència del 2023 arran d'una consulta del Tribunal de Comptes de Gràcia i una altra del 2015 pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
Vuit qüestions prejudicials
El tribunal ha informat que la consellera del Departament 2n de la Secció d'Enjudiciament ha dictat una resolució per la qual planteja vuit qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en relació amb una sèrie d'articles de la Llei orgànica 1/2024. Els articles de la llei qüestionats en la resolució són els que regulen: “principi de la lluita eficaç i dissuasiva contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE”; “principi de cooperació lleial”; “principis d'igualtat i de no discriminació”; “principis de seguretat jurídica i confiança legítima”; i “principi de l'estat de dret i de tutela efectiva en el procés judicial”.