El Tribunal de Comptes (TCu) ha anunciat aquest dilluns a la tarda que ha fixat pel 17 de novembre el judici contra 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont amb el vicepresident Oriol Junqueras, als quals se'ls reclama 5,3 milions d’euros, per part de Societat Civil Catalana (SCC), rebaixats a 3,2 milions per part de la Fiscalia per les despeses de l’1-O i de la promoció de Catalunya a l’Exterior del 2011 al 2017.  En l’audiència prèvia del 16 de desembre passat, a Madrid, la consellera del Departament 2n d'Enjudiciament del TCu ja va rebutjar verbalment la suspensió de la causa catalana, malgrat que les defenses van insistir que la Generalitat no ha estat perjudicada, i ara tampoc ha acceptat els recursos pendents, la majoria de codemandats d'ERC.

El TCu detalla que el judici començarà a les 9 del matí del 17 de novembre, i que a la vista es practicaran les proves d'interrogatori de part i interrogatori de testimonis que van ser admeses en l'audiència prèvia. I després, es faran les conclusions orals, i el judici quedarà vist per sentència. En aquest sentit, la consellera Elena Hernáez va admetre la declaració del president Carles Puigdemont, que segurament es farà per videoconferència, com a codemandat.

Els diners per a la Generalitat

El Tribunal de Comptes informa que ha dictat una resolució, datada aquest dilluns, en la qual refusa les distintes peticions dels codemandats. En concret, exposa que la defensa d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i d’altres set codemandats més, exercida pel despatx Vallbé, va demanar que els diners dipositats com a garantia de suposada responsabilitat comptable que va ser fixada, en una liquidació provisional el 28 de gener de 2020, i que puja a 4.146.274 euros, sigui transferida a les arques de la Generalitat de Catalunya o que se li ofereixi en dipòsit, tot i que condicionat al resultat final del procediment de reintegrament, ja que s’oposen a la tesi de la Fiscalia que es van afectar les arques públiques amb l’organització del Referèndum i la promoció de Catalunya a l’exterior, on molts cops eren visites amb empreses i, en alguns casos, es feia alguna conferència de caràcter polític.

La consellera tampoc ha acceptat que es paralitzi el còmput d’interessos de demora des del 21 d’octubre de 2020, que és quan els codemandats ho van demanar per primer cop o des que la consellera del Departament 2n d’Enjudiciament ho estimi convenient. I és que en el cas del 9-N de 2014, el president Artur Mas i els exconsellers no van poder alliberar els seus béns fins aquest pagament, que al final es va realitzar amb aportacions de la Caixa de Solidaritat.  Aquesta demanda tampoc ha estat acceptada. La resolució de la consellera no és ferma i es pot presentar recurs a la sala de justícia del Tribunal de Comptes.

Fiances duplicades

La consellera del Tribunal de Comptes també va descartar retornar els diners, ja que les defenses van insistir que també estan dipositades en l’àmbit penal, com va exposar Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont, que va insistir que en mantenir el procediment comptable s'incomplia el principi non bis in idem (no ser jutjat dos cops pel mateix). La consellera del TCu va respondre que la jurisprudència permet mantenir els dos procediments alhora i que el dipòsit de diners es pot esmenar si ja s'ha aportat en un dels dos casos, amb sentència ferma.

En la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, el tribunal va derivar les fiances al Tribunal de Comptes. Això no obstant, hi ha 5,8 milions d’euros dipositats en un compte judicial, per ordre del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona des del 2019, mentre que el Tribunal de Comptes té 1,2 milions d’euros per l’1-O. La responsabilitat comptable d’Exteriors, xifrada en 2,2 milions d’euros, és la que s’ha permès cobrir amb avals de l’Institut Català de Finances (ICF) i el TCu va tornar els diners aportats per ERC i altres entitats.