El Tribunal de Comptes manté el judici de l'1-O: veta Puigdemont i ERC li reclama la suspensió per l'amnistia

Sense canvis. Malgrat els recursos presentats pels advocats defensors, el Tribunal de Comptes (Tcu) manté per aquest divendres la celebració del judici contra els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras -a més d'exconsellers i càrrecs dels seus governs, especialment l'exsecretari general de Diplocat, Albert Royo, i delegats a l'estranger- per dirimir la seva responsabilitat comptable sobre la despesa de l’1-O i de l’Acció Exterior entre els anys 2011 al 2017. La Fiscalia reclama que els 35 excàrrecs retornin 3,4 milions d’euros (inicialment sumaven 9 milions). Per la seva part, Societat Civil Catalana també va rebaixar la seva demanda: considera responsables comptables 11 polítics, amb Puigdemont i set exconsellers, i reclama que tornin 5,3 milions d’euros a la Generalitat, que ha expressat que les arques públiques no han estat afectades per aquestes despeses, i és que la majoria de promoció exterior es recull als  seuspressupostos.

La vista comença a les 11 del matí a la seu central del Tribunal de Comptes, al carrer Fuencarral de Madrid. El president a l’exili, Carles Puigdemont, havia de ser el primer a ser interrogat, tal com van demanar altres tres codemandats. En el procediment comptable, la declaració d’un codemandat només pot ser sol·licitada per advocats d’altres, no pel seu, que en el cas del president és l’advocat Gonzalo Boye. La sorpresa ha estat quan aquest dimecres la consellera responsable del judici ha comunicat, en una resolució, que no admet la declaració per videoconferència de Puigdemont, tot i que va aprovar-la el desembre passat, perquè formalment es va demanar dilluns i per al TCu és poc temps per preparar-ho. A més, sosté que no s’ha motivat prou la seva no presència al judici. Tothom sap que el president Puigdemont és a l’exili des de fa 6 anys i que té una ordre de detenció en vigor a l’Estat espanyol per la causa penal de l’1-O.

Sentència simbòlica

Per la seva part, ERC ha demanat la a consellera del departament 2n de la Secció d'Enjudiciament del TCu, Elena Hernáez, que suspengui la vista i el procediment davant el registre en el Congrés dels Diputats de la llei d’amnistia, que inclou els fets del procés en la jurisdicció comptable, a més de la penal i l’administrativa. És possible que aquest reclam sigui demanat per a les defenses a l’inici de la vista, tot i que saben que la llei no està encara en vigor per poder decretar l’arxivament.

Amb tot, a l’escrit signat per quatre advocats que representen a 9 codemandats d’ERC, alerten a la consellera del Tribunal de Comptes que pot acabar fent una “sentència simbòlica”, sense cap resarciment efectiu. Davant la tramitació de la llei d’amnistia, li exposen que “és més respectuós amb el principi d’economia processal i el dret de tutela judicial efectiva de totes les parts no sotmetre-les a càrregues processals innecessàries” i per això li demanen que suspengui la vista, així com el procediment fins a l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, moment en el qual -indiquen- “haurà de tramitar amb caràcter preferent i urgent les decisions pertinent en compliment de la llei d’amnistia”.

Altres testimonis

Descartada la declaració de Puigdemont, si res no canvia, els testimonis citats són: la Interventora General de l’Estat durant l’aplicació del 155 a Catalunya; l’advocat Antoni Millet Abad i el doctor en Dret Públic, Alfons González Bondia. Res més. La consellera ha acordat que els advocats presentin els seus informes finals per escrit i, per tant, no s’escoltarà oralment ni al fiscal ni als advocats defensors ni el de l’acusació de l’entitat  espanyolista Societat Civil Catalana.

I el retorn dels avals?

El projecte de la llei de l’oblit dels fets del procés, des del 2012 al 2023, detalla que “l’amnistia s’aplicarà pel Tribunal de Comptes en qualsevol fase del procediment”. Hi especifica que queden sense efecte les responsabilitats civils i comptables derivades, però que no podran ser retornades les multes ni les quantitats abonades en sentència ferma i executada.  Es refereix al cas del 9-N de 2014, on fins i tot es va embargar la casa del president Mas, de forma preventiva. El 9-N va implicar, entre multes, retorn de diners i interessos, el pagament d'un total de 6.043.712 euros al TCu, que al final es van abonar amb aportacions de ciutadans a la Caixa de Solidaritat, segons informa el seu president, Pep Cruanyes. L'entitat continua pagant multes i advocats de represaliats i els darrers tres anys han sumat prop de 2 milions d’euros.

En el cas del procediment de l’1-O i Exteriors, el Tribunal de Comptes sí que haurà de retornar els avals dipositats, un cop aprovada la llei, tant per l’Institut Català de Finances (ICF) com també per la Caixa de Solidaritat. En concret, el juliol de 2022, el TCu va comunicar que acceptava retornar a ERC 2.136164 euros que havia aportat al tribunal, amb donacions de militants i amistats per fer front a l’aval exigit pel TCu en el procediment de la despesa d’Afers Exteriors i les delegacions, que després es va unir al de l’1-O (com ha passat ara en la causa penal: la causa del jutjat d’instrucció 18 s’ha acumulat a la d’instrucció 13). El motiu és que tot i les reticències inicials, el tribunal va acceptar l’aval de l’Institut Català de Finances (ICF) aportat pel Govern, per cobrir responsabilitats prèvies, tot i que si els polítics eren condemnats havien de retornar els diners al Govern. En concret, són 9 avals de l’ICF oferts pels demandats afectats a fi de substituir el dipòsit d’efectiu realitzat per ERC. Els afectats que tenien reclamacions petites van ser aportades per ells mateixos al TCu, i si l’amnistia s’aprova, també els hi haurà de tornar.