El Tribunal de Comptes ha fet un pas més i ha publicat un edicte que, a la pràctica, suposa l'inici formal del procediment que portarà Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau a judici pel 9-N. A l'edicte, que ja s'ha notificat, es dona nou dies a les parts per presentar al·legacions.
A més, s'especifica que el procediment s'obre per "suposades irregularitats comptables" en relació amb el pagament realitzat amb fons públics destinats a l'organització de la consulta del 9 de novembre de 2014.
El tribunal dona per tancada la fase d'instrucció, durant la qual s'ha obligat els investigats a dipositar una fiança de 5,2 milions d'euros. A partir d'ara, el cas passa a mans de la secció d'enjudiciament i se'n farà càrrec la responsable del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar, Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa.
Un cop resoltes les al·legacions, el Tribunal de Comptes començarà amb les audiències prèvies i farà citacions. Totes les vistes seran públiques.
El Tribunal de Comptes, malgrat el nom, no és un òrgan judicial sinó polític: fiscalitza la gestió comptable de qualsevol administració, organisme o empresa públiques. També supervisa els comptes dels partits polítics. És part de l’Estat profund, la xarxa d’altes institucions —que va del Tribunal Constitucional al Consell d’Estat i fins l’Agència de Protecció de Dades, etc.—, amb funcions supervisores, assessores o legals, els membres de les quals no són electes però intervenen abans, durant o després en l’acció de l'Executiu, del Legislatiu o el Judicial.
La composició d’aquests òrgans es pacta a les Corts entre els partits, i la durada dels nomenaments sol depassar, de vegades de llarg, la del mandat dels polítics que els van triar. Els consellers del Tribunal de Comptes són nomenats per nou anys, per exemple.