El Tribunal de Comptes reclama a Albert Royo, antic secretari general del Diplocat, 4,5 milions d'euros, tal i com assegura ell mateix en una piulada. Royo explica que els diners que li reclama el Tribunal són "per l'acció duta a terme com a secretari general del Diplocat entre 2013 i 2017".
L'exsecretari de l'organisme indica que aquests 4,5 milions d'euros es deuen a que el Tribunal de Comptes considera que "la meitat de la feina feta era inconstitucional". A més a més, ha afegit que li obren un segon cas penal per tot plegat, a més del que ja té obert pel referèndum de l'1 d'octubre.
La destitució de Royo
El 31 d'octubre de 2017, el govern espanyol va destituir el fins aleshores secretari general del Diplocat, Albert Royo, en aplicació de l'article 155 de la Constitució, que havia entrat en vigor la setmana anterior.
La notícia sobre la destitució la va confirmar el mateix Royo en una piulada al Twitter. "Moncloa m'ha cessat com a Secretari General del Diplocat. Ha estat un plaer treballar pel país durant aquest temps i fer-ho al costat d'un equip genial", va escriure.
Tal com va anunciar l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, entre les mesures previstes en el 155 hi havia l'extinció del Diplocat i de totes les delegacions de la Generalitat a l'estranger excepte Brussel·les, així com el cessament dels delegats del Govern a la capital europea i a Madrid.
L'organització de l'1-O
Aquest passat mes de març, la fiscalia va recórrer davant l'Audiència de Barcelona el processament per part del jutjat d’instrucció 13 contra diversos exalts càrrecs del Govern per l’organització de l’1-O, i va sol·licitar que es processés a tres persones més, ja investigades, i s'ampliessin els delictes contra una dotzena de la trentena d'encausats.
El ministeri públic volia que es tornés a processar per desobediència la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Maria Àngels Barberà, per no haver obert cap investigació quan va saber que el Govern podia estar utilitzant indegudament dades censals per organitzar el referèndum. També demanava el processament per prevaricació, malversació i desobediència d’Ignasi Genovès, director general de Difusió del Departament de Presidència. Per últim, també atribuïa a Teresa Prohias, directora de serveis del mateix departament, la seva participació en el disseny d’aquesta campanya publicitària.
Les fiscals també volien que s'inclogués el delicte de desobediència a altres alts càrrecs inculpats, com l’exdelegat del Govern a la Unió Europea Amadeu Altafaj i als directors de les empreses T-Systems i Unipost, que suposadament van col·laborar en l’organització del referèndum. A Francesc Sutrias, que era director de Patrimoni de la Generalitat, Albert Royo, exresponsable del Diplocat, i a Antoni Molons, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana, els atribueixen també un delicte de prevaricació, a banda dels de desobediència, malversació i falsedat documental.
Foto principal: L'exsecretari general del Diplocat Albert Royo / ACN