Del 2019 al 2024. És el temps que han trigat les Corts Generals, a través de la comissió mixta competent (formada per diputats i senadors), a estudiar i debatre l’informe del Tribunal de Comptes sobre la destinació dels recursos assignats a l’execució de les polítiques d’acció exterior de Catalunya entre el 2011 i el 2017, que donava per fet que bona part dels fons públics destinats a l’Acció Exterior, el famós Diplocat, es van fer servir per promocionar el procés independentista a l’estranger. El dictamen en qüestió es va aprovar el 2019, però no ha sigut fins aquest dimarts que s'ha debatut a la Carrera de San Jerónimo a causa dels retards acumulats de la comissió mixta. I Junts i ERC han aprofitat aquest escenari per estripar contra el Tribunal de Comptes i reprovar directament a la presidenta de l’òrgan, Enriqueta Chicano, les conclusions a les quals arriba l’informe. “És evident que el que es duu a terme és una persecució política”, ha censurat Josep Maria Cruset, diputat de Junts, que ha afegit que “contra Catalunya tot s’hi val, fins i tot instrumentalitzar políticament” el Tribunal de Comptes, utilitzat “com si fos un Tribunal de la Santa Inquisició”. El senador d’ERC, Joan Queralt, s’ha afegit a les crítiques i ha qüestionat el “contingut sectari i tendenciós” d’un informe que “desacredita” el Tribunal de Comptes i n'evidencia el “biaix”. No en va, la secretària general del Diplocat, Laura Foraster, reconeixia fa dos anys que eren “conscients que s’observa molt” el que fan.
El text que es va aprovar fa cinc anys acusava el Govern d’incomplir la legalitat i envair competències de l’Estat i, després de xifrar en més de 400 milions d’euros el pressupost destinat a l’Acció Exterior entre el 2011 i el 2017 i en uns 30 milions l’activitat de les delegacions catalanes a l’estranger, va fixar en 5,4 milions la fiança contra l’independentisme, sumant-hi també les despeses del referèndum. Fonts del Tribunal de Comptes indiquen a ElNacional.cat que qui decideix quan es presenten els informes a les Corts Generals és la Comissió Mixta i no l’òrgan fiscalitzador. Per cert, justament el divendres passat, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van demanar al Tribunal de Comptes que desestimi les reclamacions de la Fiscalia i de Societat Civil Catalana i van insistir que “no hi ha cap il·lícit comptable” en l’organització de l’1-O i en la despesa exterior perquè el Govern va exercir les seves competències.
Durant el debat d’aquest dimarts, Josep Maria Cruset s’ha aferrat a un vot particular que, segons ha relatat, afirmava que “no va existir una extralimitació per l’acció exterior exercida per la Generalitat” i ha recordat que aquest pronunciament del Tribunal de Comptes que avui es discutia va arribar després que el mateix organisme “no qüestionés” l’acció exterior de la Generalitat en un informe del 2016 que “no alertava sobre cap activitat que li semblés sospitosa d’irregularitat”. “Una situació contradictòria”, ha alertat. “Des del punt de vista legal, no va canviar res, tot continuava complint la legalitat”, ha esgrimit Cruset, que ha justificat que el “canvi substancial” va ser la “decisió de posar els instruments de l’Estat a la defensa de la unitat” d’Espanya. Estirant del fil del mateix vot particular, Cruset també ha apuntat que l’informe no va fer un “judici estrictament tècnic”, presenta “evidències indegudament fonamentades” i no compleix les mínimes característiques per ser “just, objectiu i lliure de vaguetats o ambigüitats”.
Per la seva banda, Joan Queralt ha posat el crit al cel perquè l’informe és “absolutament inexplicable” des del punt de vista del control econòmic i financer i des del punt de vista polític: “Llegint-ne diferents passatges, m’ha recordat atestats policials”, ha proclamat. També ha denunciat que l’informe és “contradictori en si mateix” i ha declarat que el vot particular “fa posar vermell llegir-lo” perquè “va a la línia de flotació” de les conclusions.
Queralt ha demanat al Tribunal de Comptes “una mica de contenció” i ha exhortat els membres de l’òrgan fiscalitzador que “reflexionin i facin un examen de consciència” sobre aquest informe. “Estem dolorosament farts que institucions que no tenen la competència de declarar la il·legalitat de determinades activitats la declarin alegrement, com els lletrats de les corts o el Tribunal de Comptes”, ha conclòs.
Unes finances controlades pel govern espanyol
Durant les seves intervencions, tant Cruset com Queralt han recordat que en aquell període el govern espanyol, presidit pel PP i amb Cristóbal Montoro al Ministeri d’Hisenda, presumia que la Moncloa tenia controlades les finances de la Generalitat. “En bona part del període temporal de l’informe, es produïa, segons paraules del mateix ministre Montoro, una 'presa de control sense precedents' de la Generalitat i, en conseqüència, qui pagava era la Intervenció General de l’Estat”, ha relatat el diputat juntaire. I ha deixat una pregunta en l’aire: “Per què la fiscalització posterior demana responsabilitat als polítics catalans i no a qui hauria realitzat realment el control i la fiscalització?”.
🔙 Montoro nega la malversació: “Les urnes no van estar pagades amb un pressupost públic”
Joan Queralt ha reblat l’argument apuntant que el ministre Montoro va donar per bones les despeses del Diplocat “sota jurament en un judici públic”, en referència al judici del procés. “Com, estant la Generalitat intervinguda per ordres ministerials, es podien defraudar els comptes públics?”, s’ha preguntat. “Qui revisava els pagaments era el Ministeri d’Hisenda a Madrid”, ha afegit, i ha assenyalat que l’Administració General de l’Estat “va pagar religiosament sense oposar cap objecció” càrrecs que es van fer amb motiu del referèndum i que es van haver de pagar posteriorment.