El Tribunal de Comptes ha mostrat els seus dubtes sobre la "suficiència i legalitat" dels avals presentats per l'ICF per cobrir els 5,4 milions que aquest òrgan fiscalitzador reclama a 34 exmembres del Govern com a fiança per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Això no obstant, la delegada instructora del cas, Esperanza García, no ha decidit encara al respecte i ha demanat un informe a l'Advocacia de l'Estat.
El Govern va crear el 6 de juliol un Fons Complementari de Riscos per cobrir els 5,4 milions que reclama el Tribunal de Comptes als seus 34 exmembres. Això no obstant, cap entitat bancària va acceptar cobrir els fons, per la qual cosa el Govern va optar per recórrer a l'Institut Català de Finances (ICF), tal i com preveu una disposició addicional del Fons Complementari de Riscos.
Pilota a l'Advocat de l'Estat
La delegada instructora, Esperanza García, ha plantejat dubtes sobre la legalitat que sigui l'ICF, que depèn del Govern, qui cobreixi els avals. "Essencialment sobre si pot o no emparar possibles responsabilitats comptables per dol o culpa greu, que assumeix la pròpia Administració autonòmica perjudicada", segons han argumentat fonts del Tribunal de Comptes després que la notícia ha estat avançada per El Español.
Davant d'aquesta situació, la instructora ha evitat pronunciar-se i ha passat la patata calenta a l'Advocacia de l'Estat a qui ha demanat un informe. En darrer terme, però, serà el Tribunal qui haurà de decidir, atès que els informes de l'Advocacia no són vinculants.
ICF avala 29 encausats
Un total de 29 dels 34 exmembres del Govern encausats pel Tribunal de Comptes s'havien acollit al Fons Complementari de Riscos creat pel Govern i havien presentat els avals de l'ICF per a les seves fiances. La resta havien presentat els seus propis avals o béns per cobrir-les. En qualsevol cas, les fiances s'han de cobrir de manera solidària entre els encausats.
Davant la possibilitat que el Tribunal de Comptes no acceptés aquesta via, els partits preparen alternatives per cobrir les fiances i evitar que s'embarguin els béns dels encausats. Paral·lelament, dijous d'aquesta setmana està previst que el Consell de Garanties Estatutàries emeti el seu informe sobre el Fons Complementari de Riscos del Govern.
Entre els exalts càrrecs als quals es reclama respondre per l'acció del Govern figuren els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, als quals es reclama 1,9 i 2,8 milions, i el vicepresident Oriol Junqueras, 1,9. Això no obstant, les fiances més elevades corresponen a l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, amb 3,6 milions; l'exinterventora general de la Generalitat Mireia Vidal (3,1 milions); i els exconsellers Francesc Homs (2,9 milions) i Andreu Mas Colell (2,8 milions).