El Tribunal de Comptes ha desestimat aquest dilluns el recurs d'apel·lació que va presentar l'exconseller Francesc Homs, així com altres membres del Govern condemnats per la consulta del 9-N, en la qual sol·licitaven fer un còmput diferent de la liquidació d'interessos de la plantejada per la sentència. El Tribunal de Comptes va condemnar el president Artur Mas i nou membres del seu Govern per organitzar la consulta independentista del 9-N a tornar 4,9 milions d'euros, als quals se sumaven més d'un milió d'euros pels interessos meritats. En aquest recurs presentat per Homs demanaven rebaixar aquests interessos a poc més de 590.000 euros, però segons han informat fonts jurídiques a Europa Press, la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes l'ha rebutjat, confirmant així la interlocutòria del 28 de juliol, quan la Secció d'Enjudiciament ja va desestimar les impugnacions de la liquidació d'interessos aplicada.

Francesc Homs, a les al·legacions en les quals es van adherir Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, Josefina Valls i Jordi Vilajoana, va demanar al Tribunal de Comptes que els interessos a pagar quedessin fixats en 590.547,63 euros. L'exconseller explicava en el seu recurs que el punt controvertit es tractava en definir si les consignacions efectuades "van paralitzar o extingir la meritació d'interessos".

En aquest sentit, Homs recordava que la Sala d'Enjudiciament va fixar que s'extingeix l'obligació de pagar els interessos "únicament si el principal s'ha lliurat o s'ha posat a disposició de l'entitat pública perjudicada". "Negant tot efecte alliberador en aquest sentit a les consignacions efectuades atenent que cap pagament van efectuar les parts a la Generalitat de Catalunya per aquest concepte" fins al 30 de juliol de 2020, exposava en l'apel·lació. Tot i això, l'exconseller defensava que el còmput dels interessos hauria d'haver quedat paralitzat des del moment en què es van fer les successives consignacions. "A partir del moment en què s'efectua la consignació, la destinació del capital consignat ja no dependrà del demandat, ja que a partir de l'ingrés al compte judicial cap facultat ostentarà respecte a aquell, quedant a costa del resultat de les actuacions judicials", argumentava.

La Fiscalia, en contra del recurs d'Homs

Per la seva part, la Fiscalia, en un informe al qual també ha tingut accés Europa Press, s'ha oposat al recurs d'apel·lació presentat per Homs. Segons han argumentat, consideren que "no fa sinó que reiterar els arguments que han estat desestimats per la interlocutòria impugnada, sense aportar nous arguments, mostrant la seva disconformitat en vincular l'efecte alliberador de la consignació a l'acceptació i el pagament de la pena imposada". El fiscal Manuel Martín-Granizo ha remarcat que la decisió recorreguda "el que fa és concloure que en aquest cas la consignació duta a terme no ha produït un efecte alliberador perquè el consignant no ha manifestat la seva voluntat d'acceptar i pagar la condemna imposada".