Rectificació. El magistrat Daniel de Alfonso haurà de tornar 142.000 euros a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) per haver-los cobrat indegudament quan era director de l’entitat, del 6 de setembre de 2011 al 29 de juny de 2016. Així ho ha ordenat la sala de justícia del Tribunal de Comptes (TCu), que ha donat parcialment la raó a Antifrau i la Fiscalia i eleva de 83.000 a 142.484,47 (sense comptar interessos) la quantitat que De Alfonso haurà de tornar a l’oficina, segons la resolució confirmada per ElNacional.cat aquest divendres. La sala rectifica el criteri de la primera sentència, dictada per la consellera del Departament Segon d’Enjudiciament, Helena Hernáez, que considerava ajustats a dret els triennis cobrats el 2015 i el 2016.
Ara, De Alfonso —que continua exercint de magistrat, a Cantàbria— pot presentar recurs contra aquesta condemna al Tribunal Suprem, a la sala del contenciós administratiu. Això no obstant, des que es va obrir el procediment comptable, el jutge va haver de dipositar un aval per aquesta reclamació.
De Alfonso va ser destituït pel Parlament per conspirar contra Catalunya amb el llavors ministre de l’Interior del PP, Jorge Fernández Díaz, en difondre's una conversa entre tots dos, en el marc de l'operació Catalunya. Precisament, Fernández Díaz és jutjat actualment pel cas Kitchen per fer espiar l’exgerent del PP i fer destruir proves de la caixa B del PP. Per aquestes investigacions prospectives contra polítics catalans, el Poder Judicial no va obrir cap expedient sancionador a De Alfonso amb l’excusa que van ser fetes quan estava en excedència de la carrera judicial.
Els polèmics triennis
En la sentència, del 3 de novembre passat, la consellera del Tribunal de Comptes Helena Hernáez es va mostrar molt crítica amb l’actuació de Daniel de Alfonso, que va qualificar de “greument negligent” per haver aprovat uns increments salarials, per a ell i dos directius d’Antifrau, no recollits en la normativa llavors en vigor.
Això no obstant, hi afegeix que en el seu cas s’ha d’aplicar la prescripció de la responsabilitat comptable dels fets, que la llei fixa en cinc anys. La interrupció de la prescripció la fixa en el 27 de març de 2018, que és quan la Sindicatura de Comptes va presentar l’informe de fiscalització dels comptes d'Antifrau de l’exercici 2015 i, considera prescrits tots els pagaments fets per Antifrau a De Alfonso i dos directius abans del 27 de març de 2013.
Antifrau i la Fiscalia van presentar-ne recurs contra la primera resolució perquè asseguren que l'acció de l'exdirector és "continuada i conjunta” i la prescripció s'hauria de comptar en l'últim pagament de la nòmina (el 2016), no dividit per anys. La sala del TCu considera correcta l'aplicació de la prescripció, però no el cobrament dels triennis finals.
El concepte polèmic és si es podien cobrar triennis com a director d'Antifrau, segons la normativa en vigor. Ara, la sala de justícia del TCu estima parcialment els recursos pel que fa a pagaments al segon director de l’Oficina en concepte de triennis a partir de l’1 de gener de 2015, que la sentència d’instància havia considerat ajustats a dret a partir d’una modificació dels Estatuts del Règim i el Govern Interiors del Parlament de Catalunya (ERGI). La sala analitza el marc normatiu aplicable i conclou que, als efectes analitzats, els ERGI no resulten aplicables a la Direcció de l’Oficina, que no forma part del concepte “personal de l’Oficina” establert en la Llei de l’Oficina Antifrau de Catalunya. La defensa del jutge va sostenir que els cobraments van ser validats per l'anterior Oïdor del Parlament.
La reclamació va ser impulsada pel tercer director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno per tal de "recuperar el pressupost públic", s'indica des d'Antifrau. En el seu comunicat, també detalla que contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació davant de la sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. Hi precisa que la quantitat declarada en la primera instància (83.000 euros) no és modificable, atès que la part demandada no hi va interposar recurs d’apel·lació.