El Fons Complementari de Riscos creat pel Govern per cobrir les fiances dels seus ex alts càrrecs ha aconseguit, de moment, aturar l'anunciat rebuig del Tribunal de Comptes als avals de l'Institut Català de Finances per cobrir part dels 5,4 milions que se'ls reclama per l'acció exterior de la Generalitat. La delegada instructora, Esperanza García, tot i plantejar dubtes sobre la legalitat dels avals, ha formulat un seguit de qüestions al respecte a l'Advocacia de l'Estat, demanant que se li responguin al més aviat possible i amb un "informe raonat i comprensiu".

La major part de les qüestions es refereixen al principi d'indemnitat, consolidat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, i amb el qual el Departament d'Economia va blindar el decret llei de creació del Fons Complementari de Riscos. Segons s'assenyalava en el pròleg d'aquest decret, aquest principi d'indemnitat "comporta que cap servidor públic no es pugui veure perjudicat com a conseqüència de l'exercici legítim del càrrec que ocupa".

Abast del principi d'indemnitat

De les quatre preguntes que el Tribunal de Comptes planteja a l'Advocacia de l'Estat, tres es refereixen al decret de creació del Fons Complementari i una a la viabilitat que sigui l'ICF qui el cobreix. A la primera qüestió, el Tribunal demana a l’advocat de l’Estat si, tenint en compte la llei de funcionament del Tribunal de Comptes, el Fons Complementari de Riscos que va crear el Govern el 6 de juliol “constitueix el fiançament de les possibles responsabilitats comptables”.

A la segona, pregunta si, tal com indica el mateix decret de creació del Fons en referir-se al principi d’indemnitat, “la concurrència de dol o culpa greu en les persones dels presumptes responsables comptables” es troba emparada per aquest Fons o només es pot admetre en casos en què no concorri aquestes imputacions comptables per dol o culpa greu.

 

Pregunta en tercer lloc si la jurisprudència del Suprem empara o no la indemnitat dels càrrecs i treballadors públics que actuen amb do o culpa greu.

Aval de l'ICF

Finalment, planeja si el sistema de responsabilitat comptable que abasta l'enjudiciament del Tribunal de Comptes “permet que sigui directament o indirecta la pròpia entitat perjudicada, en aquest cas la Comunitat Autònoma de Catalunya, que representa tots els integrants del poble de Catalunya, la que garanteixi amb diner públic la possible responsabilitat comptable”. Aquesta seria la qüestió referida al fet que sigui l'ICF qui cobreix els avals de 29 dels 34 ex alts càrrecs del Govern.

El Tribunal de Comptes reclama a 34 exmembres del Govern que fiancin 5,4 milions d'euros per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. Entre els ex alts càrrecs encausats figuren els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, als quals es reclama 1,9 i 2,8 milions, i el vicepresident Oriol Junqueras, 1,9. Les fiances més elevades han recaigut damunt del qui va ser secretari general del Diplocat, Albert Royo, amb 3,6 milions; la interventora general de la Generalitat Mireia Vidal (3,1 milions); i els consellers Francesc Homs (2,9 milions) i Andreu Mas Colell (2,8 milions).

 

A la imatge principal, la façana del Tribunal de Comptes / Europa Press