El ple del Tribunal Constitucional ha admès avui per unanimitat els recursos que hi havia pendents encara sobre la taula en el cas 1-O. L'admissió a tràmit arriba tard en alguns casos, com per exemple la prohibició del Tribunal Suprem que Jordi Sànchez pogués assistir a la seva pròpia investidura com a president de la Generalitat, però el TC accepta estudiar-los.

Entre les acceptacions a tràmit hi ha els recursos d'empara de Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa contra l'ordre de detenció preventiva del Tribunal Suprem. La providència considera que en els recursos concorre "una especial transcendència constitucional perquè planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest tribunal".

Romeva, Forcadell i Bassa argumenten la vulneració dels drets següents: a jutge ordinari predeterminat per la llei i al jutge imparcial per impossibilitat de recusació els magistrats del TC; dret a la llibertat i a la participació política; dret a la llibertat ideològica; a la legalitat penal i a la presumpció d'innocència.

 

 

El recurs de Jordi Sanchéz contra la interlocutòria que confirma la sanció disciplinària del centre penitenciari de Soto del Real i contra la interlocutòria del Suprem que denega el permís a un pres preventiu per assistir a la investidura.

De Carles Puigdemont i més de 30 diputats, accepta a tràmit el recurs sobre la resolució del Suprem que li impedia exercir el seu càrrec públic representatiu. El recurs inclou Jordi Turull i Josep Rull i posa de relleu que la decisió del Tribunal Suprem "vulnerava el dret fonamental dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya a exercir el seu càrrec públic representatiu en condicions d'igualtat (art. 23 CE)".

El Tribunal aprecia que concorre en el recurs d'empara una especial transcendència constitucional perquè planteja un problema o afecta una faceta d'un dret constitucional sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest Tribunal ".

 

 

A més el Tribunal Constitucional també accepta els recursos de Ciutadana contra els acords del Ple de la Mesa del Parlament del 7 i 8 de setembre de 2017 on es va tramitar la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. La providència raona que en aquest cas concorre una "especial transcendència constitucional perquè pogués tenir unes conseqüències polítiques generals ".