La llei d’amnistia continua el seu camí al Tribunal Constitucional sense sorpreses. Ara, el TC ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra la norma de l’oblit penal. És un tràmit que estava previst inicialment pel 24 de setembre, però que es va haver de posposar perquè els populars van haver de solucionar alguns errors formals. I ha sigut ara, dos mesos després que els diputats i senadors del PP el registressin, que s’ha debatut per primera vegada. A la deliberació sobre el recurs del PP, han participat tant Cándido Conde-Pumpido (el president del TC) com Laura Díez. El PP va recusar els dos magistrats per la seva “vinculació” amb el PSOE, però el Constitucional va descartar apartar-los. Qui no hi ha pres part ha sigut l’exministre Juan Carlos Campo, que es va apartar de tots els debats sobre l’amnistia. A més, el TC ha rebutjat avui per prematura la recusació de José María Macías que va impulsar l’Advocacia de l’Estat. En paral·lel, el Tribunal de Garanties també té sobre la taula els quinze recursos d’inconstitucionalitat que van impulsar les comunitats autònomes. De moment, està estudiant si les comunitats estan legitimades per recórrer al TC una llei de naturalesa penal. El recurs del PP segueix els passos de la qüestió d’inconstitucionalitat que va impulsar la Sala Penal del Tribunal Suprem contra l’article 1 de la llei i que va ser admesa a tràmit el passat 11 de setembre.
🔎 El PP replica amb l’amnistia l’ofensiva al TC contra l’Estatut i triplica el nombre de recursos
📝 El TC rebutja per prematura la recusació de José María Macías en el recurs del PP contra l’amnistia
“Aquest recurs no només era necessari, sinó que és una obligació moral del Partit Popular com a únic partit d’estat, responsable i fidel a la Constitució”, va defensar Cuca Gamarra el dia que el PP va registrar el recurs. Els populars, que no han remès a la premsa el document íntegre, denunciaven “totes les infraccions i vulneracions” de la Carta Magna en les quals consideren que incorre l’amnistia, que sostenen que “només busca esborrar delictes que han estat comesos” perquè Pedro Sánchez “pugui romandre” al poder “destruint el principi d’igualtat de tots els espanyols davant la llei”. “Sempre hem defensat que aquesta llei era inconstitucional, però a més estàvem davant una llei immoral, que només té una premissa: atorgar immunitat a una casta política a canvi del seu suport parlamentari”, va reblar la secretària general del PP. L’endemà, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va treure ferro al recurs del PP i va qualificar-lo com una “pantomima” i com “l’últim acte de teatre” dels populars.
En paral·lel, Jordi Turull va presentar a mitjan octubre un recurs d’empara demanant al TC que suspengui cautelarment la inhabilitació a càrrec públic que té fins al 2030 i que el Suprem s’ha negat a revocar desoint la norma de l’oblit penal. Mentrestant, el Suprem ha paralitzat l’aplicació de l’amnistia a Josep Rull, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart: malgrat que els va extingir la inhabilitació el febrer del 2023, no els ha suspès els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència i no farà res fins que el Constitucional hagi resolt la qüestió d’inconstitucionalitat.
Cándido Conde-Pumpido i Laura Díez poeden participar en la deliberació
Quan va presentar el recurs d’inconstitucionalitat, el PP també va exigir que el TC fos un tribunal “imparcial i independent” a l’hora d’estudiar la presumpta inconstitucionalitat de la llei d’amnistia. Amb aquest objectiu, els populars van recusar Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat entre el 2004 i el 2011, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa), Laura Díez (que va ser directora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica, un òrgan directiu del Ministeri de la Presidència, entre el febrer del 2020 i el maig del 2022) i Juan Carlos Campo (que va ser ministre de Justícia de Pedro Sánchez del gener del 2020 i al juliol del 2021). Fa setmanes, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va avisar que si no prosperaven les recusacions, els populars tindrien “moltes dificultats per entendre” que el futur veredicte del TC sigui dictat per “persones independents” i va denunciar que l’actual Constitucional és el que té “més sospites de parcialitat”. En el cas de Campo, va ser ell mateix qui va demanar apartar-se esgrimint que en l’informe sobre els indults als presos polítics va sostenir que una amnistia seria “clarament inconstitucional” i el TC va acceptar-ho en tots els debats sobre l’amnistia.
Pel que fa a Cándido Conde-Pumpido, el TC va descartar la recusació esgrimint que les causes que van motivar la seva abstenció el 2021 en tots els recursos d’empara derivats de la sentència del Suprem contra els líders del procés “no coincideixen amb l’enjudiciament constitucional d’una llei penal que no existia a l’hora de suscitar-se l’abstenció”. El Constitucional va assenyalar que les “manifestacions controvertides” del 2017 “no es referien al problema constitucional suscitat ara” i va subratllar que “ni per l’objecte i el contingut impugnatori dels processos constitucionals ni per l’origen fàctic de l’abstenció és possible apreciar” la connexió que denunciava el PP, cosa que “evidencia la seva manca de fonament i determina la seva inadmissió a tràmit”.
Finalment, sobre Laura Díez, el TC va rebutjar la recusació argumentant que “cap dels arguments examinats arriba a constituir ni tan sols un principi de prova de la manca d’aparença d’imparcialitat que s’al·lega, sense que sigui admissible esgrimir diverses causes de recusació sense argumentar mínimament les raons per les quals s’estimen concurrents”. El ple també va recordar que la doctrina del Constitucional fixa que una “eventual afinitat ideològica no és en cap cas factor que minvi la imparcialitat per jutjar els assumptes que ha de decidir i no constitueix per si sola causa de recusació”.
Els recursos de les comunitats autònomes del PP, en espera
En paral·lel al recurs d’inconstitucionalitat impulsat pels diputats i senadors del PP, el Constitucional està estudiant els catorze recursos que van presentar les comunitats autònomes (onze presidides pels populars, Emiliano García-Page i tres parlaments). Laura Díez és la ponent del recurs d’inconstitucionalitat que van presentar les Corts d’Aragó (el primer registrat per una institució autonòmica) i està analitzant, de la mà dels lletrats, si les comunitats autònomes estan legitimades per recórrer una llei de naturalesa penal. La Llei Orgànica del Tribunal Constitució especifica que les autonomies només poden recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia” i ara s’està estudiant si l’amnistia respon a aquesta previsió.
📝 Cascada de recursos al TC dels governs autonòmics del PP (i de Page) contra la llei d’amnistia
📝 Segona ofensiva de les autonomies del PP contra la llei d’amnistia al TC
Fa un mes, fonts del TC consultades per ElNacional.cat van al·legar que el que s’està fent és “analitzar un seguit de requisits” per admetre o no els recursos presentats i van deixar clar que, amb aquest gest, “no se suspèn res” i “tot segueix el seu curs”. El recurs que estudia Díez serà la “capçalera de la qüestió” i, per tant, la decisió que aprovi el ple en aquest cas arrossegarà la resta de recursos.