El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la llei d’amnistia, segons han confirmat fonts del tribunal de garanties a ElNacional.cat aquest dijous. El TSJC, presidit pel magistrat Jesús María Barrientos, va presentar la qüestió d’inconstitucional de la norma de l’oblit penal en considerar que vulnerar diferents articles de la Constitució, a finals de juliol. Ho va fer per les causes del president Quim Torra (Junts), de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà i de l’exconseller i exalcalde d’ERC Bernat Solè, els quals ja han complert la condemna d'inhabilitació a càrrec públic per desobediència per l'1-O. La ponent del TC encarregada d’analitzar el recurs del TSJC és la progressista Laura Díez, segons es va aprovar en el ple de dimarts.
Precisament, la magistrada Laura Díez serà també l’encarregada d’estudiar els quinze recursos d’inconstitucionalitat que van presentar les comunitats autònomes contra la llei d’amnistia, tal com va avançar ElNacional.cat la setmana passada. El ple del TC de dimarts ja va admetre a tràmit el que van presentar les Corts d’Aragó, que va ser el primer a registrar-se i arrossegarà la resta de recursos. És a dir, el TC també acceptarà els recursos presentats per les onze comunitats autònomes presidides pel PP, per Castella-la Manxa (del socialista Emiliano García-Page) i per dos parlaments més on el PP i Vox tenen majoria absoluta. De moment, el Constitucional ja ha admès la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda pel Tribunal Suprem i el recurs impulsat pel Partit Popular.
Les motivacions del TSJC
En concret, la sala civil i penal del TSJC qüestiona els articles 1, 3, 11 i la disposició final segona de la Llei orgànica 1/2024, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Hi sosté que vulnera els articles 1.1, 6, 9.1 i 3, 14, 117.3 i 118 de la Constitució espanyola, que recullen drets com la igualtat davant la llei, la seguretat jurídica, i l'exercici de la potestat jurisdiccional, que correspon en exclusiva a jutges i tribunals. Són els mateixos articles qüestionats pel Tribunal Suprem, recurs que el Tribunal Constitucional ja va admetre analitzar, el setembre passat. En el cas del Suprem, el ponent és el conservador Ricardo Enríquez.
En una de les resolucions, el TSJC va afirmar-hi que la llei d'amnistia del procés "no és raonable ni pot explicar-se si no és amb termes de mera aritmètica parlamentària projectada sobre un debat d'investidura (ja en la Legislatura XIV, la Mesa del Congrés va rebutjar la mateixa iniciativa per contrària als principis constitucionals); tampoc és proporcional perquè l'estatut processal que tenen alguns líders polítics - i que és l'única anomalia constatable i evident a Catalunya- podria veure's temperat amb l'aplicació també a ells de la mesura constitucional de l'indult, com en el passat ha ocorregut a altres líders tributaris del mateix". A més, hi afegeix que "no resulta adequada a les finalitats que persegueix, davant "la persistència d'actors polítics a la segregació unilateral, prohibida en el text constitucional".
Paral·lelament, el TSJC també va presentar una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si es pot amnistiar el delicte de malversació per la causa de Jové i Salvadó, que ja va ser admesa a tràmit, el setembre passat.