Ajornat. El Tribunal Constitucional ha decidit aquest dijous ajornar fins al pròxim dilluns el Ple en què havia de decidir si accepta o rebutja el recurs d’empara del PP que demana aturar la reforma del poder judicial. Els cinc magistrats progressistes han sol·licitat celebrar el Ple un altre dia en el qual "es pugui estudiar completament l'assumpte, a la vista del volum de documentació aportada, de la complexitat de la qüestió i la rellevància de la decisió". Els cinc magistrats progressistes consideren que totes aquestes qüestions, a més dels escrits que han presentat aquest dijous al matí PSOE i Unidas Podemos, "impossibiliten poder participar en la deliberació i votació". 

Sobre la taula del Ple hi ha hagut informes dels lletrats contradictoris, tant a favor com en contra de les mesures cautelaríssimes presentades pel PP. Cal tenir en compte que cadascun dels onze magistrats —sis conservadors i cinc progressistes— que actualment formen part del Constitucional tenen el seu propi lletrat. És per això que s’han emès diversos informes pronunciant-se en direccions oposades. El magistrat Enrique Arnaldo, fidel a la branca més dretana del PP, ha estat l’escollit per realitzar la ponència sobre  aquest recurs.

El PP "respecta" la decisió d'ajornar el Ple

Per altra banda, fonts del PP s'han mostrat prudents davant l'ajornament del Ple, una decisió que des de Génova es "respecta". No obstant això, aquestes mateixes fonts admeten que els hagués agradat tenir una "resposta ràpida" al seu recurs d'empara. "Continuarem combatent l'acció política amb la via judicial per combatre els excessos legislatius" del govern de Pedro Sánchez.

El PP va presentar aquest dimecres un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per frenar les esmenes introduïdes en la proposició de llei que deroga el delicte de sedició per tal de canviar la llei orgànica del Poder Judicial i la llei del Tribunal Constitucional. Els populars consideren que PSOE i Podemos han posat en marxa una maniobra que fa un “ús fraudulent” dels tràmits parlamentaris. El partit d’Alberto Núñez Feijóo argumenta que no hi ha cap relació entre una proposició de llei que pretén derogar un delicte com el de sedició amb la voluntat de canviar les normes per renovar el Tribunal Constitucional.

La portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Cuca Gamarra, va afirmar que el seu partit va presentar "el primer" de més recursos que presentarà davant d'aquest mateix tribunal. A parer dels populars, “l’objectiu” de la Moncloa és "controlar el Tribunal Constitucional, cosa que necessiten perquè es pugui celebrar el referèndum del qual tant es parla aquests darrers dies". L'esperança del PP és que el TC es pronunciï abans del Ple d'aquest dijous, quan s'han de votar les esmenes a la derogació de la sedició.

 

 

Què diuen les esmenes de PSOE i Podemos sobre el TC i el CGPJ?

PSOE i Podemos van presentar dues esmenes per reformar el poder judicial i desbloquejar d'aquesta manera els nomenaments pel Tribunal Constitucional. En primer lloc, pretenen canviar la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen per un nou sistema pel qual es nomenarà els dos magistrats que treguin més vots. També volen permetre al govern espanyol i al Consell General del Poder Judicial fer el seu propi nomenament encara que l’altra part no ho faci en els terminis fixats. Així mateix, volen establir un termini per a aquella elecció que, en cas que els vocals l'incompleixin, poden arribar a tenir responsabilitats penals.

Situació excepcional

És el primer cop que el Tribunal Constitucional celebra un Ple extraordinari d’aquest tipus per decidir si suspèn una tramitació parlamentària d’una proposició de llei al Congrés dels Diputats. Tot i la gravetat del cas, en què un tribunal envaeix competències legislatives d’un parlament abans del seu debat i aprovació, a Catalunya s’ha fet més d’un cop des del 2014. El primer cas fou amb motiu de la consulta del 9-N.