El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat part de la llei sobre l'impost de plusvàlua municipal, ja que considera que no es pot obligar al pagament de l'impost si no hi ha hagut un increment real del preu del terreny.
Una decisió que afecta una de les principals fonts d'ingressos dels ajuntaments del país.
Pressuposa un augment de valor
Es tracta d'un impost que cobren els ajuntaments en considerar que sempre hi ha un augment en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, amb independència de si ha existit o no aquest increment del preu i la quantia real d'aquest increment.
És per això que el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004.
Declarat inconstitucional
En una sentència ponència, el magistrat Ricardo Enríquez considera que el càlcul imposat pels ajuntaments és inconstitucional, ja que entén que el sistema de còmput objectiu no es correspon amb la realitat. Això afecta el principi de capacitat econòmica recollit a l'article 31 de la Constitució espanyola, ja que la quota a pagar acaba sent superior a l'increment patrimonial.
La sentència compta amb el vot particular concurrent del president del TC, Juan José González Rivas, i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer. La decisió arriba arran de la qüestió d'inconstitucionalitat presentada per la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga.
L'estocada final
Amb aquesta sentència serà impossible que els ajuntaments continuïn cobrant la plusvàlua municipal.
Una sentència que es donarà a conèixer íntegrament durant els pròxims dies, però que declara la intangibilitat de les situacions fermes existents abans de la data de la seva aprovació.
Això suposa l'estocada final per a aquest impost, que el 2019 el Tribunal Constitucional ja va declarar inconstitucional, i dos anys abans, el 2017, el TC va declarar inconstitucionals dos articles del reial decret, 107.1, 107.2 a) i 110.4, perquè se sotmetien a tributació situacions d'inexistència d'increments de valor de l'immoble.
És per això que el TC va obligar al fet que l'impost no gravés cap dels actes o fets que no fossin exponents d'una riquesa real o potencial.
Font de finançament
Ara, la nova decisió del Tribunal Constitucional suposa la fi definitiva d'un dels impostos que clàssicament han suposat una important font de finançament per als ajuntaments a tot Espanya, amb competències sobre el cobrament.