El Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat la constitucionalitat de la Llei de l'Eutanàsia (LORE) en desestimar el recurs presentat pel Partit Popular (PP). La sentència s'ha fet pública aquest dimecres i ha estat aprovada per 9 vots a favor i 2 en contra. La LORE, aprovada el març del 2021, va legalitzar l'eutanàsia a Espanya, la qual cosa permet als pacients adults amb una malaltia greu i incurable, amb un pronòstic de vida limitat i en situació de sofriment intolerable, sol·licitar l'ajuda mèdica per morir. En el seu recurs, el PP al·legava que la llei vulnerava el dret a la vida, la dignitat de la persona i la llibertat ideològica i de consciència. No obstant això, el TC ha desestimat tots aquests arguments i ha conclòs que la LORE és compatible amb la Constitució. En particular, el TC ha rebutjat l'argument del PP que la llei vulnera el dret a la vida. Els magistrats sostenen que el dret a la vida no és absolut i que pot ser limitat en determinades circumstàncies, com en el cas de l'eutanàsia, que es tracta d'una "voluntat lliure i conscient de la persona".
El TC també ha rebutjat l'argument del PP que la llei vulnera la dignitat de la persona. Els magistrats consideren que la LORE "no cosifica la persona ni la degrada", sinó que "en garanteix la dignitat" en permetre-li "decidir de manera lliure i informada sobre el final de la seva vida". Finalment, el TC ha rebutjat l'argument del PP que la llei vulnera la llibertat ideològica i de consciència. Els magistrats consideren que la LORE "respecta la llibertat ideològica i de consciència dels professionals sanitaris", ja que els permet exercir l'objecció de consciència.
El TC limita al personal sanitari l'objecció de consciència davant l'eutanàsia
No obstant això, la sentència del TC també ha donat resposta a algunes qüestions noves plantejades pel PP, com la possibilitat d'estendre l'objecció de consciència a les persones jurídiques. El TC ha rebutjat aquesta possibilitat, en considerar que "l'objecció de consciència és un dret individual que no pot ser exercit per les persones jurídiques". En concret, la sentència del TC estableix que "les úniques actuacions susceptibles de ser exonerades del deure legal de garantir el dret de prestació d'ajuda per morir, en els termes en què ha estat configurada per la LORE, per tal d'estar emparades en l'objecció de consciència, són les intervencions dels professionals sanitaris, sigui quina sigui la seva categoria professional, en l'execució efectiva d'aquesta prestació".
"És només respecte d'aquestes intervencions quan cal constatar que poden donar-se situacions de conflicte per conviccions íntimes, ideològiques o morals, que justifiquen l'apartament del professional sanitari davant una intervenció que constitueix, amb caràcter general, un imperatiu legal", afirma el tribunal. I per això, precisa que "més enllà d'aquests casos excepcionals, estendre l'objecció de consciència a un àmbit institucional, com pretenen els recurrents, no només estaria mancat de fonament constitucional, sinó que posaria en risc l'efectivitat de la mateixa prestació sanitària".