Cop de porta. El Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès el recurs d’empara presentat per Javier Martínez i Sílvia Mompart perquè asseguren que se’ls ha vulnerat el dret a tenir tutela judicial efectiva per fer complir el dret a la veritat en els atemptats de la Rambla de Barcelona del 17 d’agost de 2017, on va morir el seu fill Xavi, de 3 anys, amb 13 persones més, atropellades per un jove radicalitzat. El TC sosté que el cas "no té especial transcendència constitucional” i per això el rebutja, en una resolució de dimarts. Els advocats de la família, Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, han lamentat aquesta resposta del TC perquè asseguren que mai s’ha pronunciat sobre el dret a saber la veritat, amb tot han avançat que ara demanaran empara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), segons han confirmat a ElNacional.cat aquest dijous.
A l’Estat espanyol, només quedarà la comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, impulsada per Junts, per aclarir les afirmacions del comissari jubilat José Manuel Villarejo, que en seu judicial el 2022 va afirmar que els atemptats de Barcelona i Cambrils “va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències per donar-li un petit esglai a Catalunya”, referint-se a l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). La família també vol aclarir si realment està mort o no el cap del grup terrorista de Ripoll, l’imam Abdelbaky Es Satty, i si aquest tenia relació amb els serveis secrets espanyols.
Cap relat reparador
En el recurs, els advocats asseguren: “Les respostes obtingudes dels tribunals sobre el relat de tots els extrems dels fets analitzats no convenç els meus representats i, per tant, no estem en presència d'un relat reparador, com exigeix la Cort Interamericana de Drets Humans, com a requisit indispensable per donar compliment al Dret a la veritat.”
El Tribunal Suprem va desestimar, el novembre passat, els recursos de cassació interposats pels dos principals processats i per víctimes contra la sentència de la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional, que va condemnar Driss Oukabir (36 anys de presó) i Mohamed Houli Chemlal (43 anys de presó) com a autors dels delictes de pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista, fabricació i tinença d'explosius amb aquesta finalitat i d'estralls i lesions imprudents, i a Said Ben Iazza com a cooperador en el delicte d'organització criminal amb finalitat terrorista. Familiars i agents dels Mossos reclamaven repetir el judici per poder-los acusar dels 16 assassinats a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017. De Ben Iazza, el Suprem va estimar parcialment el recurs, ja que considera que "va ser comès per imprudència greu", en deixar la furgoneta als assassins, i va rebaixar la pena de 8 anys a 18 mesos de presó, que ja ha complert.