El Tribunal Constitucional va fixar com a estratègia admetre a tràmit tots els recursos dels presos del procés per impedir així que el judici que es va celebrar al Tribunal Suprem s'internacionalitzés i arribes al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg abans de la sentència. Així ho reconeixen fonts de l'alt tribunal a Europa Press.
Aquesta manera de procedir es va establir respecte de a prop de mig centenar de recursos d'empara presentats pels polític avui condemnats contra disposicions del Tribunal Suprem, i això va permetre deixar aquests assumptes fora de l'abast de l'òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant la celebració del judici a l'alt tribunal i fins a la sentència per sedició.
Segons les mateixes fonts del TC, aquesta estratègia va aconseguir configurar una sòlida jurisprudència entorn d'assumptes sobre els quals encara no s'havia pronunciat el tribunal de garanties com són els drets polítics, la qual cosa ho consideren molt "satisfactori".
Moltes d'aquests recursos d'empara s'estan resolent aquests dies per sentència, com les ja notificades sobre la negativa del Suprem al llarg de 2108 a concedir permisos perquè alguns dels llavors investigats, com el líder d'ERC Oriol Junqueras i altres exconsellers que van ser elegits diputats, poguessin eludir la presó preventiva i acudir al Parlament.
De moment, el TC ha avalat les decisions del Suprem i no consta que hagin estat recorregudes davant de l'òrgan d'Estrasburg.
Si el Constitucional hagués inadmès a tramit tots aquests recursos dels presos, hauria permès a les defenses dels encausats denunciar seguidament una vulneració de drets davant del TEDH que podria haver estat resolta, o almenys admesa, abans que existís una sentència sobre el cas. Fet que es va intentar evitar.
Per coordinar els treballs tècnics es va constituir al TC, segons les mateixes fonts, un grup de treball amb gairebé una desena de lletrats sota la direcció del magistrat Cándido Conde-Pumpido.