El Tribunal Constitucional (TC) manté vigent l'ordre de detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Espanya, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ACN de fonts properes a l'alt tribunal. Segons aquestes fonts, la qüestió ja ha estat deliberada, tot i l'escrit encara està pendent de ser signat per tots els magistrats.

L'ordre també afectaria el conseller de Salut, Antoni Comín, ja que tots dos van ser declarats en rebel·lia pel Tribunal Suprem. El TC també hauria decidit rebutjar que sigui procedent en aquesta fase una nova consulta o qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la qüestió de la immunitat d'ambdós com a europarlamentaris.

D'aquesta manera el TC donaria la raó als escrits del Tribunal Suprem que consideraven que les ordres de detenció havien de seguir vigents, recorregudes per Puigdemont i Comín.

Les ordres de detenció

Els dos polítics a l'exili van recórrer les diferents interlocutòries del Suprem que mantenien actives les respectives ordres de detenció durant el 2019. Els recursos, però, no van prosperar i ambdós van presentar la qüestió davant del TC per una vulneració dels seus drets fonamentals, i per la seva condició de membres de Parlament Europeu.

Els eurodiputats Toni Comín i Carles Puigdemont, president a l'exili, al Parlament Europeu. / ACN.

L'advocat Gonzalo Boye, defensa dels dos exiliats, ja va dir en el seu moment que el manteniment de les ordres de detenció vulnerava els seus drets a "accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics" i és un atac al seu dret de representació política.

La decisió del TC

El Tribunal Suprem va considerar que "els indicis racionals de criminalitat" persistien i "intensificaven fins i tot el risc que els processats rebels busquessin sostreure a l'acció de la justícia espanyola".

Per la seva banda, el TC ratifica aquesta interpretació i considera que "no procedeix la suspensió" de l'ordre de detenció de Puigdemont i Comín "perquè tal suspensió implica la pertorbació de la funció jurisdiccional, i suposa una ingerència de la jurisdicció constitucional".

Imatge principal: El president a l'exili, Carles Puigdemont. / ACN