El Tribunal Constitucional ha inadmès a tràmit el recurs d'empara presentat per Carles Puigdemont i Toni Comín contra el seu processament per malversació agreujada i desobediència. La decisió s'ha pres en l'anomenada Sala de Vacances, que s'encarrega dels casos urgents durant el mes d'agost, amb dos vots a favor del sector conservador, integrat per ―César Tolosa i Concepción Espejel― i el vot en contra de la progressista, Laura Díez, que ha presentat un vot particular expressant la seva disconformitat per "la urgència" de la decisió. Tolosa i Espejel defensen que la urgència de resoldre el recurs es dona a conseqüència que Puigdemont i Comín havien sol·licitat mesures cautelars amb resposta ràpida un cop el cas es va presentar al TC a finals del mes de juliol. En canvi, Díez ha posat en qüestió la urgència de prendre una decisió, ja que, ni Comín ni Puigdemont són a Espanya, ni estan privats de la seva llibertat. La resolució del Constitucional es produeix mentre el PSOE negocia els acords d'investidura on Puigdemont i Junts poden ser un factor clau.
Decisió inèdita
Fins al moment, tots els recursos presentats en relació amb el procés han estat admesos a tràmit i posteriorment estudiat pel ple del Tribunal, i no en una Sala formada només per tres magistrats. Tanmateix, la interlocutòria afirma que la Sala de Vacances "és competent" per resoldre aquest recurs, ja que, sol·licitava la suspensió cautelar d'una resolució judicial que acordava la privació de llibertat, a través de la citada ordre de detenció. La resolució adoptada aquest dimecres pot ser recorreguda per la Fiscalia del TC en un termini de tres dies. El jutge instructor del procés al Suprem, el magistrat Pablo Llarena, va ordenar la detenció de Puigdemont atès que va acordar processar-lo pels delictes de desobediència i malversació agreujada en el marc de la revisió que va efectuar després de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal que va derogar el delicte de sedició pel qual s'investigava l'eurodiputat.
En el seu recurs d'empara Puigdemont i Comín defensaven que la decisió de Llarena vulnera la "garantia d'immunitat" que se'ls reconeix com a membres del Parlament Europeu vulnerant així diversos drets fonamentals. En aquest sentit, la interlocutòria d'inadmissió presentada pel TC reconeix que les vulneracions assenyalades "manquen de manteniment constitucional" perquè ometen les decisions tant del Parlament Europeu com de la justícia europea que els han retirat aquesta immunitat.