Dues noves condemnes dels ERO revocades. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs d'empara presentat per l’expresident socialista andalús Manuel Chaves contra les sentències de l'Audiència de Sevilla i de la sala penal del Tribunal Suprem, que el van condemnar per un delicte de prevaricació a 9 anys d'inhabilitació especial, pel cas dels ERO, segons ha informat el tribunal de garanties aquest dimarts. En una segona resolució, el ple del TC també ha aprovat d'exonerar totalment del delicte de la malversació a l'exconseller d'Economia i expresident de la Junta, José Antonio Griñán, condemnat a 6 anys de presó i 15 d'inhabilitació pel cas dels ERO, suposadament fraudulents a càrrec dels fons autonòmics d'Andalusia. El tribunal declara que en tots dos casos “s'ha vulnerat el dret a la legalitat penal” i ordena retrotreure les actuacions a l'Audiència de Sevilla perquè “dicti una nova decisió respectuosa amb els drets fonamentals infringits”.
Abans, el ple del TC per unanimitat ha inadmès per extemporànies les recusacions promogudes pel PP contra la vicepresidenta Immaculada Montalbán, promotora de les ponències, i contra la magistrada María Luisa Balaguer en els recursos dels ERO. La sentència de Chaves compta amb els vots particulars dels magistrats conservadors Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla i César Tolosa Tribiño i de la magistrada Concepción Espejel Jorquera.
Vulneració de drets
El Constitucional, amb la majoria progressista, ja ha tombat la condemna de set exresponsables de la Junta d’Andalusia, en considerar que l'Audiència de Sevilla va aplicar de forma “imprevisible” el delicte de prevaricació. L’Audiència de Sevilla va sostenir que els dirigents socialistes van aplicar malament la normativa en vigor amb l'aprovació de projectes de llei de pressupostos per als anys 2005 a 2009 per concedir subvencions. Segons l'Audiència de Sevilla i la sala penal del Tribunal Suprem, aquests avantprojectes i projectes de llei "eren il·legals" perquè infringien la normativa pressupostària en vigor en aquell moment. En concret, perquè incorporaven l'ús de transferències de finançament per al pagament d'ajudes sociolaborals, mitjançant la creació d'un programa en les lleis de pressupostos de la comunitat autònoma, desplaçant l'aplicació de la normativa de subvencions.
Per contra, el Tribunal Constitucional sosté que l'elaboració dels avantprojectes de llei i la seva aprovació com a projectes de llei no pot ser constitutiva del delicte de prevaricació. “Aquest tipus d'actuacions, ni són resolucions ni han recaigut en un assumpte administratiu, en tractar-se d'actes dictats pel Poder Executiu en l'exercici de la seva funció de govern que li atribueix l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia”, segons el Constitucional.
Pel que fa al delicte de malversació (art. 432 CP), en la sentència de Griñán el tribunal afirma que les resolucions judicials han realitzat també una interpretació imprevisible que resulta lesiva en relació amb els fets provats que es refereixen globalment a la forma de gestió de les ajudes sociolaborals i a empreses en crisis. Segons el TC, no és exigible una actuació contra legem, “és a dir, una obligació d'actuar per a impedir la realització d'actes que tenen expressa cobertura en les lleis de pressupostos en vigor”.
Manté la condemna a Contreras
Per contra, el ple del Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat el recurs d'empara interposada per Juan Márquez Contreras contra les sentències de l'Audiència de Sevilla i de la Sala penal del Tribunal Suprem que li van condemnar per un delicte de prevaricació en concurs medial amb un delicte de malversació, a les penes de 7 anys i 1 dia de presó, i inhabilitació absoluta per 18 anys i 1 dia. Les sentències condemnatòries van considerar que Márquez Contreras, en la seva condició de conseller d'Economia i Hisenda d'abril de 2004 a abril de 2009 i director general de Treball d'abril de 2008 a abril de 2010, va participar en les modificacions pressupostàries dels anys 2008 i 2009. Així mateix, afirmen que el recurrent va executar aquest sistema de pressupost en els anys 2008 i 2009, per la qual cosa va ser conscient i va conèixer la totalitat de les irregularitats que s'estaven cometent. Per part seva, el Tribunal Suprem, a més d'exonerar el recurrent per alguns dels fets que se li van imputar en la instància, va apreciar el seu esforç per corregir part de les deficiències del sistema, per la qual cosa va aplicar l'atenuant analògic de reparació del mal com molt qualificada.
Contreras, a diferència d'altres condemnats, no va invocar en el seu recurs el dret a la legalitat sancionadora, sinó que va considerar infringits els drets fonamentals a la presumpció d'innocència en relació amb la condemna per malversació de cabals públics, així com els drets a la presumpció d'innocència extraprocessal, a l'honor i a un procés amb totes les garanties per l'anticipació i difusió de la part dispositiva de la sentència de cassació, ara desestimats pel TC.