Fre del Tribunal Constitucional al debat parlamentari. L’Alt Tribunal ha admès a tràmit el recurs presentat per Pedro Sánchez contra la Iniciativa Legislativa Popular que s’estava començant a tramitar al Parlament de Catalunya i que reclamava declarar la independència de Catalunya. Aquesta decisió suposa la suspensió cautelar de l’acord de la Mesa de la cambra catalana i paralitza la seva tramitació parlamentària de la iniciativa. És una prerrogativa que tenen els recursos que presenta el president espanyol al TC i que dona al Tribunal cinc mesos per ratificar o aixecar la suspensió. El Parlament té ara vint dies per presentar al·legacions contra aquesta decisió.
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va defensar fa quinze dies que la maniobra de la Moncloa és “absolutament coherent” amb la política que està impulsant el govern espanyol, marcada per la llei d’amnistia i la negociació en múltiples fronts amb Junts i ERC. Va esgrimir que el recurs vol actuar contra una iniciativa que considera que és “divisiva”, “fractura la societat” i “genera tensió” i va argumentar que és la manera de “protegir” la Constitució, l’Estatut d’Autonomia, l’autogovern de Catalunya i “el diàleg, els acords i la capacitat d’entendre’s”.
Una ILP impulsada per Solidaritat Catalana i que va dividir Junts i ERC a la Mesa
Es tracta d’una ILP impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència i que demana declarar la independència de Catalunya. La Mesa del Parlament la va admetre a tràmit fa un mes amb tres vots favorables (els dos de Junts per Catalunya i el de la CUP), una abstenció d’ERC i dos vots en contra (del PSC). Després de ser acceptada, la iniciativa havia de passar el procés de validació per la comissió de control de la ILP i, a partir d’aleshores, hauria tingut un termini de 120 dies hàbils per recollir les 50.000 signatures necessàries per començar el debat parlamentari.
Així mateix, Vox i Ciutadans van anunciar que emprendrien accions legals contra la Mesa per haver admès a tràmit aquesta iniciativa, que comptava amb un informe desfavorable sobre la seva admissibilitat (de caràcter consultiu) del secretari de la comissió de control de la ILP, Xavier Muro. Amb la dissolució del Parlament arran de la convocatòria anticipada d’eleccions, la ILP no mor, sinó que podrà reprendre el seu camí parlamentari la pròxima legislatura.
El precedent del pla Ibarretxe: el TC va desestimar la suspensió reclamada per Aznar
El Tribunal Constitucional ja es va haver de pronunciar en un cas semblant ara fa just vint anys. El govern de José María Aznar va recórrer al TC l’acord de la Mesa del Parlament Basc d’admetre a tràmit la Proposta d’Estatut Polític de la Comunitat d’Euskadi impulsada pel lehendakari Juan José Ibarretxe. Ara bé, en aquell cas, l’Alt Tribunal no va admetre el recurs perquè va considerar que “els acords de les meses de les cambres de qualificació i admissió a tràmit d’una iniciativa legislativa” no poden constituir objecte d’impugnació perquè despleguen els seus efectes “únicament en l’àmbit estricte del procediment parlamentari del qual formen part”.
L’argument era contundent: “La sola admissió de la impugnació produeix irremissiblement la suspensió del debat, raó suficient per extremar el rigor en el tràmit d’admissió, rebutjant impugnacions que, com és el cas, desnaturalitzarien irremeiablement, si prosperessin, els principis fonamentals de la democràcia parlamentària”. Així mateix, la providència apuntava que si es prediqués “l’antijuridicitat” de “simples projectes de normes” o de “la sola intenció de produir normes”, el canvi i la reforma serien “literalment impossibles”. El TC esgrimia que la decisió de la Mesa era un “acte de tràmit” de “qualificació i tramitació” d’una proposta de reforma de l’Estatut que donava “curs parlamentari” a la iniciativa “sense predeterminar de cap manera l’esdevenir i, si escau, el resultat del procediment legislatiu”.
La decisió es va prendre amb un TC dividit: set vots a favor i cinc en contra. Un dels que s’hi va oposar va ser el president de l’Alt Tribunal, Manuel Jiménez de Parga, que va emetre un vot particular en el qual argumentava que el pla Ibarretxe contenia “nombroses violacions de la Constitució” que eren “tan evidents” que no calia “esperar per apreciar-les” que finalitzés la tramitació a la cambra basca: “No tot es pot discutir lliurement en un debat parlamentari, autonomia no és sobirania”, concloïa.