Després que aquest diumenge milers de persones sortissin al carrer per protestar contra la suspensió de mesures en matèria d'emergència social per part del Tribunal Constitucional, i després que el passat 29 d'abril el govern espanyol -en funcions- presentés un recurs d'inconstitucionalitat contra els articles de la llei de pobresa energètica que afecten els desnonaments i obliga les entitats financeres a cedir els pisos buits, avui el TC ha decidit admetre'l a tràmit i, per tant, suspèn cautelarment aquests preceptes de la Llei 24/2015 durant un mínim de cinc mesos.

Així ho han anunciat per mitjà d'una provisió, que explica que el TC traslladarà aquesta decisió tant al Congrés com al Senat, així com al Parlament i la Generalitat per avisar-los que tenen quinze dies "per personar-se en el procés" i per presentar les al·legacions que creguin convenients.

L'admissió a tràmit d'un recurs presentat per l'executiu estatal representa una suspensió cautelar automàtica de la llei durant cinc mesos "sense que el TC pugui prendre una decisió que difereixi d'allò establert", perquè el govern espanyol així ho havia demanat.

Això és així perquè el govern espanyol ha invocat l'article 162.1 de la Constitució, que estableix que "el govern podrà impugnar davant del TC les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes. La impugnació produirà la suspensió directa o resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos".

Passat aquest període, doncs, el TC té dues opcions: o prorrogar o suspendre la mesura.

Resposta del Govern

El Govern de la Generalitat ha replicat recordant que està preparant un decret per mantenir els “efectes” de la llei que ha suspès parcialment el TC. L’executiu, els promotors de la ILP que va donar peu a aquesta norma i el Consell de l’Advocacia han celebrat ja sis reunions per concretar les mesures d’aquest decret que es presentarà en els pròxims dies.

El text, segons ha informat la consellera Neus Munté en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu, tindrà un tràmit de lectura única per retallar els terminis del recorregut per a la seva aprovació davant la Cambra catalana. L’objectiu és que tingui els mateixos efectes jurídics que la llei suspesa “injustament”.

La consellera de Presidència ha retret que el recurs al TC contra aquesta llei és “un fracàs del mateix Govern de l’Estat, que opta per judicialitzar” una norma que pretenia que les institucions poguessin “proveir les persones més vulnerables”.

Què se suspèn?

Tot i no suspendre alguns articles socials que preveuen mesures directes de suport a les persones en risc d'exclusió, ni els aspectes que ajuden a afavorir els reallotjaments, sí que ha quedat anul·lada l'obligació dels bancs a oferir un lloguer a les famílies abans de ser desnonades, així com la cessió temporal obligatòria a les administracions que ho requereixin l'ús d'habitatges buits d'entitats financeres.

I no només això. El TC també ha fulminat l'obligatorietat de mediació entre els bancs i les famílies per cancel·lar el deute hipotecari tant per qui pugui estar a punt de perdre casa seva com per qui arrossegui un deute temps després de perdre el seu habitatge.

"Igualtat entre els espanyols"

Quan la vicepresidenta espanyola en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría va anunciar que el govern central havia presentat el recurs, va defensar que ho havia fet per raons "estrictament jurídiques" i no polítiques".

Raons que va justificar amb la premissa que aquests apartats de la llei d'emergència habitacional vulneren competències estatals en matèria de legislació civil perquè no respecten "el principi d'igualtat entre els espanyols per lleis similars en altres autonomies", poden incórrer en "danys irreparables" i, a més, "genera un dany especial a una classe d'entitats que formen part del sistema financer".

Quan l'Estat va presentar el recurs, feia només vint-i-quatre hores que la vicepresidenta en funcions s'havia trobat amb el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, una reunió que es mostrava esperançadora perquè s'esperava que en aquella jornada posterior del Consell de Ministres no es suspengués cap apartat de la llei.

Sáenz de Santamaría ja va avisar a principis de maig que si el Govern ignorava l'Estat i tirava endavant amb aquesta legislació, l'executiu espanyol "continuarà amb aquesta dinàmica" d'enviar recursos al TC.

Més prohibicions

A principis d'abril d'aquest any, el TC ja va estimar parcialment el recurs del govern espanyol -i per tant, el va suspendre- en contra del decret de pobresa energètica del 2010, que impedia que les subministradores tallessin l'aigua, l'electricitat o el gas per impagament de les factures en casos de pobresa.

Va ser llavors quan el Govern va decidir emparar-se en la llei de Pobresa Energètica per garantir el subministrament als ciutadans en situació de vulnerabilitat econòmica perquè, a més, una llei té un rang superior a un decret.