El mateix dia que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reuneix amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Tribunal de Comptes hi ha convocada la macroreunió per retre comptes del procés independentista. L'organisme de control extern, que no té res a veure amb els tribunals judicials, sinó que es tracta de la màxima figura fiscalitzadora dels comptes i la gestió econòmica del sector públic, ha citat 42 ex-alts càrrecs independentistes, entre els quals hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més dels recentment indultats Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, per fixar la quantitat a la qual ascendeix exactament la liquidació provisional per la seva responsabilitat comptable en el presumpte desviament de fons per a les anomenades ambaixades catalanes i al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat.
La quantitat podria arribar als 5,4 milions d'euros. Surt de sumar la despesa del Diplocat i els 4,1 milions d'euros que ja va calcular que va costar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i que ja van ser consignades per persones de l'entorn independentista.
El procés al Tribunal de Comptes pren força just després dels indults als presos polítics i un nou camí que pretén començar el govern espanyol amb el Govern Aragonès i que no només té avui una primera reunió, sinó que té en l'horitzó immediat la taula de diàleg. Un inici de diàleg que xoca amb les pretensions del Tribunal de Comptes de mantenir viu el procés contra el procés i contra els qui el van fer possible. El ministre José Luis Ábalos admetia la setmana passada que aquest nou cas de persecució suposa una "pedra en el camí" del diàleg entre l'Estat i la Generalitat que tot just es reactiva. En canvi, Pedro Sánchez evita qüestionar aquest òrgan. També descarta donar instruccions a l'Advocacia de l'Estat.
El guió previst
En el tràmit aquest dimarts que ve s'ha citat els representants legals d'aquestes més de quaranta persones per comunicar-los la quantia que, inicialment, la instructora de l'òrgan fiscalitzador considera que van desviar a aquesta xarxa d'ambaixades, i se'ls comunicarà la fiança que s'imposarà per respondre a una possible condemna.
Estan citats a les 9.30 h. No es tracta de cap compareixença, sinó d'una reunió amb totes les parts: tots els advocats dels 42 acusats, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución que són l'acusació particular i els que van presentar la denúncia a finals del 2018, a més dels representants legals de la Generalitat, del Diplocat. Es preveu que la reunió s'allargui fins a la tarda d'aquest dimarts i que s'hagi de reprendre aquest dimecres al matí per acabar tots els tràmits.
Després de la reunió d'aquesta setmana és quan es poden presentar al·legacions per ajustar alguns dels conceptes reclamats i la quantitat podria anar a la baixa, com va passar amb el Diplocat. Es va fixar després de les al·legacions. Ha permès ajustar a la baixa algunes quantitats reclamades i fins i tot treure determinades persones de la liquidació, segons les fonts consultades.
Els alts càrrecs citats
Concretament, s'ha citat els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont; els exconsellers de Presidència Francesc Homs, Neus Munté i Jordi Turrull; els exconsellers d'Economia Andreu Mas-Colell i Oriol Junqueras; i l'exconseller d'Afers Exteriors i Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (DAERIT) Raül Romeva.
També estan citats els que van ser secretaris generals Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Lluís Bertran, Albert Carreras de Odriozola, David Mascort Subirana, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro i Pau Villoria; les interventores generals de la Generalitat, Maria Vidal Ortí i Rosa Vidal Planella; i els interventors delegats, Jordi Serra Català, Javier Acín Biota, Virginia Astigarraga Pallarés i Francesc Cubel Creus.
També són a la llista de presumptes responsables comptables, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, i els delegats de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, Regne Unit, França, Ginebra, Polònia, Estats Units, Itàlia, Dinamarca, Portugal, Croàcia, Àustria i davant la Unió Europea.
Cap d'ells té l'obligació de comparèixer personalment a la seu del Tribunal de Comptes. de fet, ho faran els seus advocats, als quals se'ls informarà del detall de la reclamació de les quantitats presumptament desviades.
L'informe del tribunal
El ple del Tribunal de Comptes va aprovar el 28 de març de 2019 un "informe de fiscalització relatiu a la destinació donada als recursos assignats a l'execució de les polítiques d'acció exterior de la Comunitat Autònoma de Catalunya, corresponents als exercicis 2011-2017", a instància de la Comissió Mixta (Congrés-Senat) per a les relacions amb el Tribunal de Comptes.
Aquest informe revela que es van detectar despeses no justificades, subvencions 'a dit' i contractes fraccionats per eludir controls. El fiscalitzador va concloure que bona part d'aquests fons públics es van usar per promocionar a l'estranger el desafiament independentista, incomplint la legalitat i envaint competències de l'Estat.
El Tribunal Comptes ja va advertir que és impossible saber la finalitat i justificació de tot el pressupost, 416 milions en acció exterior entre 2011 i 2017, ja que les anomenades 'ambaixades' gaudien d'autonomia financera i no tenien control, i tot això va derivar en actuacions al marge del seu marc competencial i fora del seu àmbit geogràfic, incomplint per tant les seves funcions.
De fet, ha assegurat no disposar de documentació justificativa de despeses de les 'ambaixades' per un import de 302.794 euros, sobretot del Regne Unit, Estats Units, Àustria, Croàcia i Polònia, i va detectar pagaments de 171.613 euros que resulten injustificats i que inclouen despeses privades, pagaments a persones alienes a les delegacions, etc.