El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha registrat la demanda presentada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa contra Espanya per la "detenció il·legal" que va patir el 27 d'octubre de 2021, en no comparèixer a una citació com investigat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Costa ho ha anunciat aquest dimecres a través d'un tuit en la xarxa social X i s'ha mostrat satisfet de la ràpida resposta i que suposa una admissió a tràmit. En la comunicació, la secretaria del TEDH informa Costa que el tribunal decidirà sobre el seu cas i, per tant, si reclama explicacions a l'Estat espanyol.
L'estiu del 2023, el tribunal amb seu a Estrasburg ja va admetre una de les demandes de Costa per la vulneració de drets polítics. Hi assegurava, que el 2019 "va ser sotmès a una persistent coacció per part del govern espanyol i del Tribunal Constitucional (TC), que pretenien imposar la prohibició de qualsevol debat parlamentari" sobre la monarquia i l'autodeterminació de Catalunya. A l'octubre d'aquell any, l'advocacia de l'Estat en nom del Regne d'Espanya demanava més temps al tribunal per respondre les denúncies de l'exdiputat de Junts.
Amb més rapidesa del previst, el TEDH ha admès a tràmit la meua 4a demanda contra Espanya. Aquesta tracta de la meua detenció il·legal com a conseqüència de l’activitat parlamentària que vaig exercir en defensa de la independència. L’única lluita que es perd és la que s’abandona. pic.twitter.com/RAKml0GCno
— Josep Costa (@josepcosta) January 7, 2025
Detenció qüestionada
La magistrada del TSJC María Eugenia Alegret, que investigava a la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, per desobediència, va ordenar la detenció de Costa perquè no es va presentar a la seva citació per ser interrogat com a investigat. Els Mossos van detenir-lo i van dur-lo les garjoles del Palau de Justícia, fins que va ser conduït davant la instructora. La magistrada va acordar la seva posada en llibertat, després d'acollir-se al seu dret a no declarar. La detenció de Costa va ser força criticada, ja que tot i que l'actuació de la magistrada és prevista a la llei, el delicte pel qual era investigat no implicava penes de presó, i fins i tot es podria haver jutjat Costa en absència.
A més, el TSJC va absoldre Costa, Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver promogut el debat al Parlament sobre la independència de Catalunya.
Josep Costa va presentar quatre demandes al TEDH per vulneració de drets: la investidura fallida del president Puigdemont el 2018; la dels debats d'autodeterminació (acceptada a l'estiu del 2023), la inviolabilitat (acceptada a l'estiu del 2023) i la de la seva detenció per ordenada pel TSJC, ara admesa a tràmit.