El Tribunal Europeu de Drets Humans no només ha donat entrada als recursos contra l'Estat espanyol que han presentatels els líders independentistes condemnats pel referèndum de l'1-O. El TEDH ha entrat també el recurs que va presentar el mes de novembre l'exconseller Francesc Homs contra la condemna d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem arran de la consulta del 9-N.

Homs va ser jutjat i condemnat a un any i un mes d'inhabilitació per desobediència greu, per la qual cosa se'l va obligar a abandonar el seu escó al Congrés on liderava els diputats del PDeCAT. Posteriorment, també el Tribunal de Comptes va investigar els responsables del 9-N i els va condemnar a tornar 4,9 milions d'euros.

El TEDH ha comunicat a l'exconseller la decisió de donar entrada a la seva demanda en un escrit en català, com ho va fer també aquesta setmana amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i la resta de presos polítics de l'1-O. De fet, tots els comunicats es van resoldre alhora i porten data del 14 de desembre.

 

Cas 9-N

De moment, Homs és l'únic dels condemnats pel 9-N que ha presentat recurs davant del Tribunal de Drets Humans. La resta de condemnats per aquella consulta del 2014, el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, van ser condemnats pel TSJC i els seu recorregut legal a l'Estat espanyol no va acabar fins aquest mes d'octubre, quan han rebut resposta del Tribunal Constitucional rebutjant el seu darrer recurs.

Per contra, Homs va rebre la darrera negativa del TC el mes de maig i va presentar la demanda a Estrasburg en una data emblemàtica, el 9 de novembre d'aquest any. 

Tribunal independent i imparcial

Al seu escrit l'exconseller explicava que inicialment va quedar exclòs de la querella que el fiscal general de l'Estat, contravenint la decisió de la junta de fiscals de Catalunya, va presentar contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. No obstant, un any més tard, quan acabava d’assumir el seu escó al Congrés, la fiscalia va ordenar, “per sorpresa” i sense que es produís cap fet nou, que fos investigat pel cas.

A més, va ser jutjat i condemnat pel Suprem, arran de la seva condició de diputat al Congrés, la qual cosa el va deixar sense possibilitat de recórrer a una segona instància. Per tot plegat, va denunciar davant del TEDH que s’ha violat el seu dret a un tribunal independent i imparcial, així com el dret a presentar proves de descàrrec i el dret d’accés a la justícia.

 

A la imatge principal, l'exconseller Francesc Homs en una imatge del judici al procés al Tribunal Suprem, on va actuar com a advocat defensor