Excepcional! El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha demanat als 9 presos polítics catalans i al Regne d’Espanya que informin dels “efectes” que ha tingut la llei d’amnistia en els seus casos, segons han informat fonts jurídiques a ElNacional.cat, aquest dimecres. El TEDH va tancar el procés d’al·legacions de la demanda dels líders socials i polítics independentistes per vulneració de drets per part del Tribunal Suprem el setembre passat, amb les segones observacions. En elles, l'Advocacia de l'Estat, en nom del Regne d’Espanya, informava el tribunal, que el govern espanyol havia aprovat la llei d’amnistia per a afavorir la normalitat social i política de Catalunya després del procés fallit d'independència.
Amb el cas pendent de sentència, l’advocat de Jordi Turull, el penalista Jordi Pina, va enviar un escrit al tribunal amb seu a Estrasburg, on l'alertava que l'Advocacia de l'Estat no li donava tota la informació perquè la norma de l’oblit penal no s’aplicava pas a l’exconseller i secretari general de Junts per la negativa del Suprem. Ni tampoc a cap dels líders independentistes. Ara, i de forma excepcional, el TEDH ha demanat a totes les parts personades -és a dir, els càrrecs de Junts i ERC en el Govern el 2017 condemnats, i els expresidents d'Òmnium i l'ANC, a més de l'Estat- que informin sobre la seva aplicació. Tenen fins al 15 de novembre. La resposta dels presos polítics és clara: zero efectes.
La pregunta del TEDH
Amb aquesta nova petició d’informació del TEDH es desdibuixa el temor que el tribunal no entri en el fons de la causa dels presos polítics perquè el govern espanyol els va indultar i per l'entrada en vigor de la llei d’amnistia. L’acció del tribunal és excepcional perquè només s’admeten nous escrits o observacions addicionals si hi ha algun fet o prova nova.
"Es demana a les parts que informin el Tribunal sobre el curs del procediment d'aplicació de la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny de 2024, per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, així com sobre les possibles conseqüències de la seva aplicació respecte a cadascun dels sol·licitants", és la pregunta del TEDH comunicada a les parts divendres passat. I hi afegeix: "En aquest sentit, el Tribunal recorda que correspon a les parts informar-lo de qualsevol desenvolupament ulterior relatiu a les peticions pendents davant ella." És a dir, és ja una estirada d'orelles a l'Advocacia de l'Estat.
Una omissió "cridanera"
Precisament, en el seu escrit, l'advocat Jordi Pina exposa que la llei 1/2024 va entrar en vigor l'11 de juny passat, i que el Tribunal Suprem va descartar aplicar l'amnistia a Jordi Turull, en una resolució de l'1 de juliol, en assegurar que n'estava exclòs perquè es va enriquir amb la malversació de l'1-O. Hi exposa que l'Advocacia de l'Estat en les seves al·legacions, presentades a l'agost, ja sabia que el Suprem l'havia exclòs de l'amnistia, com també als republicans Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva. Per això, Pina sosté que "aquest silenci de la representació d'Espanya en el seu escrit dirigit al TEDH resulta cridaner".
Finalment, Pina detalla al tribunal que el Suprem, en segona instància ha negat l'amnistia a Turull, i que ja ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
Per ara, el Suprem ha vetat l'aplicació de l'amnistia a tots els presos polítics, fins i tot als que només els va quedar el delicte de desobediència o de desordres públics.