El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l'Estat espanyol per la publicació al diari La Razón de la fotografia del DNI de 33 magistrats i jutges catalans que s'havien pronunciat a favor del dret a decidir. En la sentència feta pública aquest dimarts, el tribunal sosté que s'ha vulnerat el dret a la intimitat dels jutges i magistrats que apareixien en l'article publicat el març del 2014 sota el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes'. Segons la sentència del tribunal amb seu a Estrasburg, el fet que existissin aquests informes policials "recollits sense ser d'acord amb cap llei" ja suposa una violació de dret a la intimitat dels afectats.

Els magistrats i jutges afectats van presentar denúncia, que va ser desestimada, en primera instància, per un jutjat de Madrid, que va considerar que la filtració policial era constitutiva d'un delicte penal, però no es podia atribuir a una persona concreta. L'Audiència de Madrid, l'abril del 2016, es va pronunciar també en sentit contrari a l'admissió de la denúncia i vint dels afectats van decidir presenta una demanda davant del TEDH, que van fer efectiva el 26 d'abril del 2017. Ara el Tribunal ha considerat que, amb la filtració i publicació de les fotografies es va vulnerar el dret a la intimitat dels 33 jutges i magistrats.

 

Vulneració del dret a la intimitat

El tribunal sosté que s'ha vulnerat l'article 8 de la Convenció Europea dels Drets Humans en relació amb el dret al respecte la vida privada i família. Al parer de la sala s'ha produït una invasió de la intimitat dels afectats. El tribunal sosté que no només hi ha hagut una ingerència de la policia en la privadesa dels afectats, quan la seva obligació “és protegir activament l’individu d’ingerències arbitràries” en la seva vida privada, sinó que això s’ha fet sense que hi hagués cap disposició legal interna que autoritzés la compilació de la informació sobre els afectats perquè no està relacionat amb la comissió de cap delicte.

El tribunal destaca que els informes contenien “dades personals, fotografies i certa informació professional (parcialment extreta de bases de dades d’identificació de la policia) i, en alguns casos opinions polítiques, que violen el dret a la intimitat. És inqüestionable, subratlla, que les dades dels jutges i magistrats es van extreure de les bases de dades policials.

L'Estat espanyol, responsable

El TEDH retreu a l’Estat espanyol que no es va comprovar qui va ser el responsable de la filtració de les dades personals per elaborar els informes, que després van ser publicats pel diari La Razón. Així, destaca que tot i que es va citar a declarar alguns testimonis durant la instrucció judicial, “hauria estat necessari haver pres declaració al Cap de la Policia de Barcelona” contra qui es va presentar la denúncia i que era el responsable de la base de dades policial. Això, la sala conclou que l’Estat espanyol va incomplir les seves obligacions segons la Convenció Europea dels Drets Humans.

Per aquesta raó, el TEDH condemna a l’Estat espanyol a indemnitzar als vint demandants amb 4.200 euros en concepte de danys morals i 3.993 per despeses i costes.

Confessió del comissari Pino

Precisament, el 31 de maig passat El País assegurava que la policia patriòtica que va dirigir el comissari Eugenio Pino entre 2012 i 2016, durant el mandat de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, va fer investigar en secret  els 33  jutges que van firmar un manifest en favor del dret a decidir. El manifest es va firmar el febrer de 2014, any en què es va celebrar la consulta sobre la independència del 9 de novembre, i les fotos d'aquests magistrats es van publicar en el diari La Razón. Les imatges havien sortit de la base de dades policials del DNI i Pino, veient que s'apropava un problema, va planejar la manera d'eliminar els registres per evitar que se'ls relacionés amb la filtració de fotografies. El citat mitjà va aconseguir aquesta informació gràcies a les múltiples gravacions confiscades a l'excomissari José Manuel Villarejo. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es va queixar sobre la investigació, però també que els jutges es pronunciessin en un manifest,  que era molt mesurat i jurídic.