Un tribunal francès jutjarà l'Ajuntament d'Elna per l'ús del català als plens dimarts vinent. De fet, el consistori d'Elna no és l'únic que serà jutjat: el Tribunal Administratiu de Montpeller també jutjarà els ajuntaments dels Banys, Portvendres i Tarerac — tots, a la Catalunya Nord. La justícia els ha convocat dimarts al matí, després d'haver rebutjat elevar al Consell Constitucional la petició d'Elna per tal que es pronunciés sobre l'afer. I és que el municipi havia presentat una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Constitucional francès dirimís sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seva denúncia i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic.
Els quatre consistoris s'havien limitat a canviar el reglament municipal per poder debatre en català als plens municipals, però ara un tribunal els jutjarà per voler parlar en la seva llengua. És per això que el Col·lectiu 2 d'Abril i entitats com el Casal de Perpinyà, Òmnium Catalunya Nord i l'Aplec han convocat dues concentracions de suport als ajuntaments davant d'una situació que titllen d'"inacceptable". La primera, a la prefectura de Perpinyà dilluns a dos quarts de set del vespre; la segona, a Montpeller dimarts a un quart de dotze del matí — coincidint amb la celebració del judici.
Debatre en català a Elna
Tot va començar a principis del 2022, quan el tinent d'alcalde Pere Manzanares va intervenir en català i dos regidors van abandonar la sessió. Dos mesos més tard, a l'abril, Elna es va convertir en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre en català als plens. Amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició, l'ajuntament va aprovar canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en llengua catalana. La mesura va ser avalada per una jurista i havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per tal de facilitar la comprensió de tothom. En el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès hauria de "destacar".
Els municipis dels Banys, Portvendres i Tarerac van seguir el camí d'Elna i van fer canvis normatius similars, però el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta als alcaldes demanant-los que fessin marxa enrere. Els ajuntaments es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas al Tribunal Administratiu de Montpeller, reclamant que s'anul·lés la modificació del reglament perquè considera que els consistoris es van excedir en les seves funcions — fet que és "il·legal".
Els arguments del prefecte
El prefecte partia de la premissa que l'única llengua oficial de França és el francès i que l'ús d'una llengua "regional" en una assemblea deliberativa "no sembla que estigui fonamentada". També citava els dos primers articles de la Constitució francesa, on es diu que el país és "una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès". A més, recollia algunes resolucions judicials en les quals se'ls donaria la raó. Finalment, feia referència a una llei del 1539 — 250 anys abans de la creació de la República francesa i 120 abans del Tractat dels Pirineus. Segons aquesta llei, es "consagra" la llengua francesa en l'àmbit jurídic.
L'Ajuntament d'Elna no es va quedar de braços plegats i va posar el cas en mans de la justícia. El consistori va presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Consell Constitucional francès dirimís, però el Tribunal de Montpeller va rebutjar elevar la petició i ha citat els quatre municipis dimarts vinent per l'ús del català als plens.
Imatge principal: L'Ajuntament d'Elna / ACN