El Tribunal Administratiu de Montpeller ha rebutjat al Consell Constitucional la petició d'Elna per tal que aquest darrer es pronunciï sobre l'ús del català als plens municipals. Tot plegat, va començar fa uns mesos, quan Elna va reconèixer el dret a parlar en català als plens municipals, la qual cosa va denunciar l'Estat francès. L'alcalde del municipi de la Catalunya Nord, Nicolàs Garcia, van presentar davant d'aquest tribunal una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Constitucional francès dirimís sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seva denúncia i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. Tanmateix, per ara, aquesta no arribarà al Consell.
"No ha ni arribat al Constitucional i el mateix tribunal que jutjarà la denúncia ens ha dit que no es podia presentar i ara ens queda esperar que ens convoqui i decideixi si tenim raó nosaltres o el prefecte", lamenta Garcia, en declaracions recollides per l'ACN. Malgrat tot, Garcia es mostra optimista i afirma que encara hi ha possibilitats de "guanyar". "A diferència de Còrsega, a qui han rebutjat la petició de parlar en català a l'Assemblea, el nostre reglament fixa que la traducció al francès és obligatòria i creiem que això ens ajudarà", remarca i no descarta portar la causa a Europa.
El primer municipi de la Catalunya Nord
Fa gaire un any, l'abril del 2022, Elna es va convertir en el primer municipi de la Catalunya Nord en reconèixer els drets a parlar catalan en els seus plens. Tot i que França va crear mecanismes com l'oficina pública de la llengua catalana per fomentar el seu ús, aquest moviment de l'Ajuntament d'Elna es va veure com intolerable i van denunciar-los.
Sota quina excusa es va denunciar aquest reconeixement lingüístic? La justificació que es recull a la citació planteja que "qualsevol element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals" es considera com una "reivindicació de la identitat cultural" que xoca amb els postulats de les assemblees deliberatives de les comunitats.
En aquell moment, Garcia ja va avançar que des del consistori s'acudiria als tribunals i així ha estat. Tanmateix, el posicionament de la justícia francesa no ha estat favorable. El Tribunal Administratiu ha respost rebutjant la petició. "El mateix jutge que ens jutjarà per això ens ha dit que no val la pena que la pregunta arribi al Constitucional", assegura l'alcalde. En concret, la resolució conclou que no és necessari elevar-ho al Constitucional perquè la Constitució francesa ja imposa l'ús del francès "a les persones jurídiques de dret públic i a les persones en dret privat en l'exercici del servei públic" i considera que les disposicions de la normativa del 1539 "en si mateixes, no poden vulnerar la llibertat d'expressió i el principi que estableix que les llengües regionals són part del patrimoni de França".