El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha demanat a totes les parts personades en els tres procediments amb una qüestió prejudicial contra l’aplicació de la llei d’amnistia a l’1-O que presentin les seves al·legacions, segons han informat fonts jurídiques a ElNacional.cat. És una evidència de la reactivació de les causes de l’1-O a Europa, tal com ha fet el Tribunal Constitucional (TC), del qual s’espera una resposta sobre si la norma de l’oblit penal és constitucional o no abans de l’estiu del 2025. Pel que fa al tribunal amb seu a Luxemburg, les seves resolucions acostumen a trigar un any i mig. Això no obstant, el TJUE podria trencar el bloqueig que manté el Tribunal Suprem per amnistiar els delictes malversació de l’1-O als principals excaps del Govern del 2017, amb una afectació directa al president Carles Puigdemont, que no pot tornar de l’exili, i a Oriol Junqueras, que torna a ser president d’ERC, tot i que —sense amnistia— no es pot presentar a unes eleccions fins al 2031.
La primera causa que va arribar al TJUE, el juliol passat, és la consulta d’una consellera del Tribunal de Comptes (TCu), que qüestiona la llei d’amnistia de dalt a baix, i per això va ajornar la sentència i no va aplicar la norma de l’oblit penal als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, juntament amb una trentena d’excàrrecs, acusats de fer una despesa de 3,4 milions d'euros per a l'organització de l'1-O i per a la promoció de Catalunya a l'exterior.
La Fiscalia del Tribunal de Comptes aposta per aplicar-los l’amnistia, mentre que Societat Civil Catalana, nom amb el qual s’ha batejat l’assumpte, s’hi oposa. Tots els advocats ja han presentat els seus escrits, menys els d’ERC, que en un error de notificació tenen fins a la primera setmana de gener per fer-ho. Els advocats de Junts i d’ERC van exposar al TCu que com que no és un tribunal jurisdiccional no pot anar al TJUE. El tribunal europeu ho pot resoldre ara, i no anar al fons de la qüestió si comparteix aquest raonament.
Un pal a la roda de la sala de Marchena
La segona consulta al Tribunal de Justícia de la UE va ser feta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el setembre passat, va presentar-li la prejudicial sobre si l’amnistia de la malversació de l’1-O pot anar contra la normativa europea. El TSJC ho va fer en la causa dels excàrrecs d’Economia i Hisenda, Josep María Jové i Lluís Salvadó (aquest darrer ha estat recuperat per Junqueras per ser el gerent del partit). L’alt tribunal català va deixar en suspens el judici als excàrrecs republicans, juntament amb l’exconsellera Natàlia Garriga, només acusada de desobediència, fins a la resposta del TJUE. En aquesta causa també hi ha Vox, com a acusació popular, que és contrària a l’amnistia, mentre que la Fiscalia l’aprova.
En la seva resolució, el tribunal, presidit per Jesús María Barrientos, va deixar clar que Jové i Salvadó no s’havien beneficiat personalment de l’1-O i, per tant, podrien ser amnistiats, tal com va fixar el Suprem, que només hi veia un benefici als principals càrrecs polítics, és a dir, al president Puigdemont i als quatre consellers condemnats per malversació. La Fiscalia i els advocats tenen ara fins a finals de gener per a presentar els seus arguments davant el TJUE.
La resposta del TJUE serà clau, perquè no només pot beneficiar Jové i Salvadó, sinó també la trentena de càrrecs, investigats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que esperen ser amnistiats i el cas dels quals actualment es troba en un bucle processal, segons denuncien les seves defenses.
La resolució del TJUE sobre Jové i Salvadó també podria curtcircuitar el pla del Tribunal Suprem d'ajornar l’aplicació de l’amnistia el màxim possible. La sala —fins ara presidida pel magistrat Manuel Marchena, que serà rellevat— ja va amenaçar el Tribunal Constitucional que si aprovava l’amnistia, presentaria una prejudicial al TJUE per demorar, encara més, l’aplicació de la norma de l’oblit penal.
El Suprem, però, es pot trobar que quan vagi al TJUE, aquest ja hagi resolt abans les causes de l’amnistia en general i sobre la malversació, o li falti poc. Això pot implicar que el tribunal europeu respongui al Suprem que ja ha contestat aquesta consulta, i que no n'admet una de semblant. Si és així, els afectats que esperen ser amnistiats poden guanyar uns mesos perquè l’alt tribunal espanyol acati abans el que li marca el seu superior europeu. Amb tot, l'alt tribunal espanyol sempre pot interpretar les resolucions, com ja va fer amb Junqueras.
El suposat terrorisme dels CDR
Finalment, el Tribunal de Justícia de la UE també ha posat deures a les parts personades a l’Audiència Nacional en el cas dels 12 CDR de l’operació Judes, acusats de terrorisme per la Fiscalia i l’Associació Catalana de Víctimes de Terrorisme (ACVOT), malgrat que les persones processades no van provocar ni morts, ni ferits, ni danys. Les defenses dels ciutadans —la majoria portats per advocats d’Alerta Solidària— i les acusacions tenen fins a mitjan febrer per presentar els seus arguments.
En aquest cas, la Fiscalia també defensa que se'ls ha d'aplicar la norma de l’oblit penal perquè no van causar danys i tot va ser en grau de temptativa. L’Audiència Nacional va presentar la consulta en tenir dubtes —va indicar— que es pugui amnistiar el delicte de terrorisme, i adduint que no es pot separar un terrorisme de baixa i alta intensitat. L’acusació de terrorisme, però, ha estat exagerada i per anul·lar l’independentisme català, diuen les defenses
Així, el 2025 por obrir nous camins per a resoldre els casos d’amnistia pendents.