El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha desestimat, quan tot just falten hores per a la constitució del nou Parlament Europeu, dictar mesures provisionals en favor del president a l'exili, Carles Puigdemont, i del conseller Toni Comín per tal que puguin prendre possessió de manera provisional dels seus escons a la Cambra.

Divendres, Puigdemont i Comín van presentar una demanda de mesures provisionals en què reclamaven que el president del Tribunal General, Marc Jaeger, dictés unes mesures cautelars ordenant que mentre no hi hagi una decisió ferma sobre la seva demanda contra el president de la Cambra, Antonio Tajani, el Parlament garantís que puguin ocupar els seus escons a partir de la sessió constitutiva de demà, dimarts.

El tribunal va acceptar a tràmit la demanda, que haurà de seguir un procés de mesos abans de tenir resposta, i aquesta tarda ha comunicat la decisió de desestimar les mesures cautelars.

El president del Tribunal General argumenta la seva negativa subratllant que les credencials dels diputats són proclamades pels Estats membres de la UE i que el Parlament no pot qüestionar la validesa de la declaració realitzada per les autoritats de cada país.

Per tant, i atès que els noms de Puigdemont i Comín no figuren a la llista enviada per les autoritats espanyoles, es considera que no han estat “declarats oficialment electes” en el sentit de l’Acte de 1976, en què es regula la forma de designació dels eurodiputats. “No pot prosperar l’al·legació dels demandants, segons la qual el Parlament hauria de considerar que la proclamació del 13 de juny de 2019 era la declaració oficial”, adverteix Jaeger.

Pel que fa a la qüestió de si s’hauria d’haver permès als demandats jurar o prometre la Constitució sense personar-se físicament el 17 de juny a les Corts, adverteix que “hauria de ser resolta per les autoritats nacionals” i recorda que la resposta en relació a aquest tema està encara pendent de la decisió d’un òrgan jurisdiccional espanyol.

Finalment, el Tribunal també ha desestimat l’al·legació dels demandats en el sentit que resulta incompatible amb l'Acte de 1976, que regula la designació dels diputats, declarar vacants els seus escons a l’Eurocambra, i adverteix que sense una declaració de les autoritats espanyoles assenyalant-los com a diputats electes “no hi ha cap base sobre la qual el Tribunal pugui verificar les credencials dels demandants”.