Les declaracions i informes del comissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo empastifen més processos judicials. L’Audiència de Barcelona ha refusat ara de citar a declarar Villarejo com a testimoni en un judici, iniciat el desembre passat, contra una desena d’acusats de tràfic de drogues, inclòs un exsotsinspector dels Mossos. El principal acusat del cas Macedònia volia que Villarejo aclarís si va incloure informes manipulats contra ell i el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, el 2009. La secció tercera de l’Audiència de Barcelona tampoc ha acceptat la declaració del fins ara cap d’investigació dels Mossos, que va elaborar un informe sobre les suposades intencions de Villarejo i les va enviar al jutge del cas Tàndem, a l’Audiència Nacional, que investiga l’expolicia per enriquir-se i extorquir persones amb els seus contactes i la seva col·laboració amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Pel tribunal “no és rellevant” ni la declaració de Villarejo ni de l’intendent dels Mossos, Antoni Rodríguez, autor de l’informe.

L’informe dels Mossos recull una conversa difosa l’estiu passat per mitjans de comunicació, i registrada el 3 de novembre de 2009, on intervenen l’excomissari José Manuel Villarejo i l’exinspector del CNP Antonio Giménez Raso, també investigat en el cas Tàndem, i que demana implicar Trapero, el fiscal difunt David Martínez i el confident  policial Manuel Guitérrez Carbajo en una causa  perquè  se’ls investigui a l’Audiència  Nacional i puguin escoltar les seves converses per tal d’aturar les seves investigacions a suposats policies del CNP corruptes. El tercer comensal és José Luís Olivera, llavors comissari en cap de la UDEF. El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional va refusar l’informe dels Mossos i, ara també l’Audiència de Barcelona perquè no hi veu una relació entre els dos procediments, a més de la seva credibilitat.

Refusat

En la resolució, el tribunal - format per les magistrades Myriam Linage, Yolanda Rueda i Carme Guil, que és la ponent- no accepta la declaració de l’excomissari Villarejo en no donar-li credibilitat i perquè “no es té el suport” del citat àudio. “És per tots conegut les reiterades manifestacions del senyor Villarejo amb múltiples temes i conversacions que sosté que té al seu poder sobre trames de corrupció i investigacions policials, però no es poden tenir en consideració per enjudiciar aquests fets perquè han passat més de 10 anys”, afirma el tribunal, a més que no s’ha aportat el citat àudio. Per això, el tribunal també descarta la citació dels altres excaps policials espanyols, i també de l’intendent dels Mossos Antoni Rodríguez (que ara ha estat notícia per haver passat de cap Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos a cap de la comissaria de Rubí), que és l’autor de l’informe. Rodríguez hi assegura que Villarejo va introduir informes per perjudicar Trapero i desprestigiar el testimoni de Manuel Gutierrez Carbajo, confident policial, en investigacions dirigides per Trapero i Madero. L’advocat de Carbajo va demanar la declaració de Villarejo per fer trontollar les acusacions contra ell. La fiscal, això no obstant, li demana onze anys de presó per liderar un grup criminal dedicat al tràfic de drogues. El tribunal, a més, no dona cap versemblança a l’informe dels Mossos, ja que assegura que aquest comença “amb una premissa expressiva: ‘de ser cert…’”, referint-se a l’àudio de Villarejo.

 

En el judici del cas Macedonia, també es jutja  l’exsubinspector dels Mossos que estava destinat a Vilanova i la Geltrú, Josep Ranea, a qui el grup de Carbajo tenia comprat amb un sou de 1.000 euros al mes i altres regals perquè els informés d’operacions policials per evitar que els enxampessin. La fiscal li demana onze anys de presó. El judici es reprèn el pròxim dilluns, 17 de gener, amb la declaració d’alguns dels acusats que han admès que formaven part d’un grup dedicat al tràfic de drogues, i a qui la fiscalia els ha rebaixat la petició de pena. Trapero, ara destituït, també declararà com a testimoni en el judici.

El tribunal tampoc ha acceptat la nul·litat de les intervencions telefòniques, dictades el 2010 pel titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, de les quals les defenses han exposat que els falta motivació i proporcionalitat. Va haver-hi fins a 85 telèfons intervinguts i per, ara el tribunal indica que no hi  ha detectat cap irregularitat en l’ordre i les prorrogues, tot i  que afegeix que esperarà a la celebració de tot el judici per determinar  en la sentència si s’han vulnerat drets dels acusats.