El Tribunal Suprem esmena l’Audiència Provincial de Pontevedra i permet que Rafael Louzán continuï al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol. Va ser condemnat a set anys d’inhabilitació a càrrec públic pel delicte de prevaricació quan era president de la Diputació de Pontevedra amb el Partit Popular per uns fets del 2013. En aquell moment, Rafael Louzán va acordar amb el director d’infraestructures de la Diputació i dos responsables de l’empresa Eiriña que li concediria una subvenció de 86.311 euros per unes obres al camp de futbol de Moraña (Pontevedra) que ja estaven fetes. Ara, el Suprem considera que els fets provats “no constitueixen delicte de prevaricació” i avala l’adjudicació d’un contracte per pagar al contractista unes obres “realment executades” que “no es van abordar per una connivència entre els involucrats”, que “es van facturar a preu de mercat” i que no es van fer per un “interès il·legítim dels involucrats”. A més, assenyala que el delicte de prevaricació requereix “no només l’existència d’una resolució arbitrària, sinó emesa per produir un resultat materialment injust” i conclou que la Diputació de Pontevedra estava “obligada a abonar les obres ja realitzades”. El Suprem desoeix així la Fiscalia, que va demanar mantenir la inhabilitació de Louzán justificant que hi va haver un concert entre ell i els altres tres condemnats per fer un “sistema artificiós de concurs, en frau de llei”.
“El fet d’haver de pagar totes les modificacions abordades a l’obra i el fet que estiguessin definits els subjectes recíprocament concernits pel deute va determinar que l’expedient administratiu es desviés de les seves exigències legals, buscant únicament que poguessin desbloquejar-se uns fons correctament assignats i que pogués pagar-se amb ells la constructora que realment havia abordat els treballs”, rebla la sentència del Suprem. Rafael Louzán, que era president de la Federació Gallega de Futbol, va ser elegit president de la RFEF el desembre del 2024, quan ja estava condemnat i malgrat l’oposició del govern espanyol. Va substituir en el càrrec Pedro Rocha, que va ser inhabilitat pel Tribunal d’Arbitratge Deportivo (TAD) per tres faltes greus. Prèviament, ell havia sigut el successor de Luis Rubiales, que va deixar el càrrec pel petó no consentit a Jenni Hermoso, que està sent jutjat aquests dies. Així mateix, el Tribunal Suprem ha absolt l’exdirector d’Infraestructures de la Diputació i a l’administrador i a un representant de l’empresa constructora, que també van ser condemnats a set anys d’inhabilitació com a cooperadors del delicte.
“L’obligació imposada per l’ordenament jurídic era el pagament de les modificacions desenvolupades”
Què argumenta el Suprem? La sentència, de 47 pàgines, sosté que el delicte de prevaricació “no pot basar-se en la decisió de concedir una nova subvenció per a les obres no previstes inicialment”. “El president no podia ordenar la demolició d’unes modificacions al projecte que estaven ja executades, ja que hagués suposat l’obligació de pagar al contractista una indemnització pels treballs desmantellats i per les despeses d’ensorrament”, esgrimeix la sentència. “De cap manera pot assumir-se que la demolició de l’obra o l’impagament dels treballs rebuts fos l’actuació que imposava l’ordenament jurídic al president de la Diputació i que fossin precisament aquests els comportaments garantits amb l’amenaça de la sanció penal. L’obligació imposada per l’ordenament jurídic era el pagament de les modificacions desenvolupades”, afegeix.
Més arguments. El Suprem subratlla que l’Audiència Provincial va declarar que Louzán va saber de la realització de les obres després que estiguessin fetes. I recorda una sentència del 2003 que va fixar que “l’excés en l’execució de les obres realitzades” produeix un “enriquiment injust” per a l’administració i un “empobriment” per a la contractista que “imposa” a l’administració “l’obligació de pagar el cost de les obres”. D’altra banda, recorda que la Llei General de Subvencions “no prohibeix sufragar actuacions que no estiguin reflectides en una subvenció anterior” ni impedeix que les obres subvencionades “estiguin ja executades i acabades”. En concret, subratlla que la norma estipula que les subvencions han d’estar subjectes al “compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat o l’adopció d’un comportament singular, ja realitzats o per desenvolupar”.
“No es declara provat un contingut injust que vingui derivat de la irregularitat en la contractació”
Sobre la licitació d’un concurs en el qual hi havia predeterminat l’adjudicatari, el Suprem reconeix que la tramitació del concurs va ser irregular, però destaca que el delicte de prevaricació necessita una decisió amb contingut materialment injust. Lluny d’això, en aquest cas, “no es declara provat un contingut injust que vingui derivat de la irregularitat en la contractació”. “La irregularitat que es va desplegar per a la contractació administrativa no va estar pervertida per un interès il·legítim del president de la Diputació de Pontevedra o perquè es concertés amb d’altres per aconseguir beneficis particulars o contraris a les obligacions de l’Administració”. Això sí, la sentència admet que el fet de revocar la decisió de l’Audiència Provincial “no equival a proclamar la irrellevància dels fets, eventualment subjectes a les responsabilitats administratives o comptables oportunes”.
“L’empresa havia fet actuacions que no estaven previstes al projecte inicial”
L’origen de tot es remunta a unes obres al camp de futbol El Buelo. El desembre del 2011, la Diputació de Pontevedra i el Concello de Moraña van signar un conveni de col·laboració per instal·lar-hi gespa artificial, que es va traduir en una adjudicació a l’empresa Construccions Eiriña per 999.561 euros per part de la Diputació. Acabada l’obra, l’empresa havia fet actuacions que no estaven previstes en el projecte inicial: “Un cassetó per ubicar i cobrir la bomba hidràulica de reg, uns magatzems que es van ubicar sota la graderia, uns tancaments de filferro sobre les escales, unes soleres de formigó polit davant la graderia i davant el vestidor i l’ampliació d’un mur perimetral existent”. Com que aquests treballs no es podien pagar amb l’import de la primera subvenció, el 2013 la Diputació va concedir una segona subvenció que cobrís el cost de les obres no previstes inicialment i es va convocar un concurs “predeterminat” per executar-lo a l’empresa que ja les havia executat materialment.