El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació de l’exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya Pau Juvillà per la seva inhabilitació. L’alt tribunal ha dictaminat que el 31 de gener del 2024 es deliberi i decideixi al voltant del seu cas, segons consta en una providència publicada pel mateix Juvillà a X. La sala estarà constituïda per Manuel Marchena, en qualitat de president, i els magistrats Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Carmen Lamela i Ángel Luis Hurtado.

 

 

La sala segona del Tribunal Constitucional (TC), en sentència dictada per unanimitat, va acordar el passat juliol inadmetre per “falta d’esgotament de la via judicial” el recurs d’empara que Juvillà havia prestat contra l’acord de la secretària general del Parlament de Catalunya en el qual va fer efectiu donar-lo de baixa de diputat, a instàncies de la Junta Electoral Central (JEC). Aquesta decisió de la funcionària es prenia pel fet que Juvillà havia estat condemnat a sis mesos de presó per un delicte de desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal de garanties justificava la seva decisió afirmant que el diputat cupaire va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra els acords de la JEC que estava pendent de resolució quan va presentar el recurs d’empara al TC, tal com fixa la llei. El Tribunal Suprem va resoldre aquest recurs l’abril passat i també va ser desestimatori.

El recurs de cassació presentat al TS és l’únic que queda pendent de la causa de Juvillà. El tribunal ha de pronunciar-se sobre la condemna que el TSJC va imposar al diputat per haver posat uns llaços grocs a la Paeria. També queda pendent un segon recurs d'empara al TC contra la sentència de la sala contenciosa que avala la JEC.

Desestimació del Suprem

En concret, el Tribunal Suprem (TS) va desestimar, l'abril passat, el recurs contenciós administratiu presentat per Pau Juvillà contra els acords de la Junta Electoral Central (JEC), que van declarar la seva inelegibilitat sobrevinguda, el gener de 2022, en ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a sis mesos d'inhabilitació a càrrec públic per un delicte de desobediència quan era regidor a la Paeria per no haver retirat uns llaços grocs, i tot i no haver-hi sentència ferma.  El TS ja va avalar la resolució de la JEC el novembre passat, en desestimar un recurs del Parlament.

Raonament del tribunal

El Tribunal Constitucional (TC) no ha facilitat la sentència completa del cas de Juvillà i només ha avançat part del raonament, una mesura excepcional que s’ha tornat habitual en el tribunal de garanties. Exposa que quan la secretària general del Parlament, en rebre la comunicació de la JEC, va acordar donar instruccions als serveis de la cambra catalana per donar-lo de baixa, la Mesa del Parlament “es va limitar a prendre coneixement d’aquest acord de la secretària general”. Hi afegeix que Juvillà va interposar recurs d’empara parlamentari contra aquest acord per entendre que la secretària general de Parlament “l'ha privat del càrrec de diputat, contravenint els seus drets fonamentals a la participació política, a la presumpció d’innocència i a la llibertat d’expressió”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!