El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat la destitució del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. El cessament del coronel va ser ordenat pel ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui el va apartar de la direcció de la Comandància de Madrid després que Pérez de los Cobos es negués a informar els seus superiors sobre la investigació que hi havia oberta al voltant del 8-M de 2020.  Així el Suprem anul·la la sentència de l'Audiència Nacional (AN) del 15 de setembre del 2021 que va avalar el seu cessament, en considerar-lo legal. 

Segons informa el Tribunal Suprem, la sentència es donarà a conèixer en els pròxims dies. Aleshores se sabran els detalls de la decisió del Suprem. Tanmateix, per ara, és un cop per a Marlaska, qui en un primer moment va atribuir el cessament a raons d'organització internes i el va desvincular d'aquest informe. Posteriorment, va al·legar "pèrdua de confiança", ja que ha sostingut que el seu era "un càrrec de confiança". Amb aquesta postura, el ministre d'Interior justificava que no havia de justificar tant el motiu de la destitució,  perquè simplement és un càrrec adjudicat de forma arbitrària sota el criteri del ministre, el qual pot canviar. 

Des del Ministeri d'Interior s'han limitat a afirmar que es troben a l'espera "de conèixer el contingut íntegre de la resolució per poder procedir en conseqüència amb els motius tècnics que indiquen l'Alt Tribunal". A més, han sostingut els seus motius per destituir-lo: "El Ministeri d'Interior reitera que les raons de fons que van decidir el cessament persisteixen i s'han vist confirmades i consolidades amb els elements coneguts amb posterioritat".

Diego Pérez de los Cobos i la seva croada contra l'independentisme 

L'escàndol de la investigació del 8-M del 2020 no és l'única acció polèmica en la seva carrera. Pérez de los Cobos ha estat una de les puntes de llança de l'Estat contra l'independentisme. Va caure en les seves mans l'encàrrec de coordinar el dispositiu policial de l'1-O a Catalunya i va prendre el comanament dels Mossos a la Generalitat. 

A Catalunya va arribar el 23 de setembre del 2017 amb la missió d'impedir el referèndum i es posà davant de tots els cossos policials per coordinar els dispositius de l'1-O. Posteriorment, davant del Tribunal Suprem, va arribar a reconèixer que considerava necessari aturar el referèndum com exigia el mandat judicial al marge de com es fes. Tot i això, no va reconèixer si ella havia donat cap instrucció de carregar contra els ciutadans que participaven en les votacions.