“No hi ha raons per dubtar de la tasca i zel” de la Guàrdia Civil. El Tribunal Suprem segueix el seu camí i descarta la petició del fiscal general de l’Estat de suspendre cautelarment l’anàlisi del material que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil li va confiscar quan li va escorcollar el seu despatx. Així ho ha decidit el jutge d’instrucció, Ángel Hurtado, tant pel que fa a Álvaro García Ortiz com a la fiscal en cap provincial de Madrid, María Pilar Rodríguez, tots dos investigats per un presumpte delicte de revelació de secrets en la causa de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Es tracta de missatges i correus electrònics que estaven a l’ordinador de feina i al mòbil del fiscal de l’Estat, que contenien informació de moltes fiscalies que tenen en marxa “investigacions sensibles”. Els investigats recelaven de l’accés immediat que podrien tenir al material confiscat «tercers externs al tribunal», però ara el magistrat ho desmenteix adduint que el material “es va posar en mans d’una unitat de policia judicial, de la tasca i zel del qual no hi ha raons per dubtar, com la pràctica judicial ha demostrat”. Zel entès com la “cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions”.
“No nego que entre el material intervingut hi pugui haver informació d’un altre tipus, que no sigui d’interès per a la investigació”, reconeix Ángel Hurtado en una providència. Però esgrimeix que això “no és una cosa diferent del que sol succeir” amb altre tipus d’intervencions, com les telefòniques, i subratlla que l’escorcoll i anàlisi del material confiscat “es practica sota el secret de sumari”. “Una vegada realitzada la diligència, s’acordarà el que procedeixi en cas que, efectivament, aparegui aquest altre tipus d’informació”, afegeix. En concret, Ángel Hurtado va autoritzar la “intervenció i/o còpia, en la seva integritat o parcialment, de qualsevol mena de material o suport informàtic i telemàtic que hagi pogut ser empleat o que pogués servir com a indicis o proves”, cosa que incloïa la confiscació dels telèfons mòbils i “altres dispositius informàtics/telemàtics que pogués portar (tauleta, portàtil i altres)”. De la mateixa manera, va donar llum verda al bolcat dels comptes de correu electrònic, perfils a les xarxes socials i altres repositoris d’informació a Internet administrats per Álvaro García Ortiz, a més de la informació que “es trobava als servidors”.
A més, ara el jutge també rebutja que l’anàlisi de la informació intervinguda es limiti al període comprès entre les deu de la nit del 13 de març i les 10.20 hores del 14 de març, com demanava Álvaro García Ortiz. Així mateix, descarta que hi hagi una extralimitació de l’objecte del procés pel marc temporal que es va fixar (del 8 de març al 30 d’octubre), ja que “dins d’aquest marc calia diferenciar la necessitat de recollir material en ordre a un eventual assegurament de prova que pogués perdre’s i la part concreta al que, en aquell moment, es va considerar objecte d’investigació”. Recorda que, per evitar dubtes, es va dictar un acte limitant-lo al període entre el 8 i el 14 de març de 2024 i destaca que el ritme de la instrucció, que acaba d’iniciar-se, és el que “ha de marcar les pautes i l’abast del que es vagi acordant”.
El fiscal general de l’Estat va demanar anul·lar l’entrada
Entre les peticions del fiscal general de l’Estat, hi havia la d’anul·lar l’entrada i escorcoll del seu despatx a la Fiscalia per “manifesta i notòria desproporció”. L’Advocacia de l’Estat, que representa Álvaro García Ortiz, va assegurar que en la informació requisada a través de la confiscació massiva de correus i missatges dels dispositius electrònics confiscats hi ha “informació que pot comprometre la seguretat de l’Estat”. En un recurs, van esgrimir que les diligències d’entrada, registre, clonat, bolcat i confiscació dels seus dispositius d’emmagatzematge “constitueix segurament el perjudici més gran (el temps dirà si irreparable) que s’ha causat a la Fiscalia General de l’Estat i a la fiscal en cap provincial de Madrid”.