El Tribunal Suprem, per unanimitat, ha desestimat els recursos d'apel·lació contra la decisió del magistrat instructor que va autoritzar la Guàrdia Civil a l'entrada i escorcoll dels despatxos professionals del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i la fiscal en cap de l'Audiència de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, investigats per un delicte de revelació de secrets de la parella de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'octubre passat. També ha validat l'autorització de confiscar els seus mòbils i extreure-hi informació relacionada amb la denúncia perquè -precisa- la suposada filtració s'hauria fet a través de WhatsApp o per correu electrònic. Les defenses dels fiscals van presentar recurs contra aquestes accions en considerar-les desproporcionades amb el delicte investigat i que envaïen la seva intimitat, a més de posar en risc investigacions secretes. En concret, s'investiga si el fiscal general de l'Estat va difondre dades personals d'Alberto González Amador per aclarir que era el seu advocat i no pas la Fiscalia qui s'oferia a arribar a un acord a admetre un frau fiscal.
En la resolució, comunicada aquest divendres, l'alt tribunal espanyol assegura que "el delicte investigat ho permet, la recerca era necessària, i li ve imposada al magistrat instructor per la resolució de la sala d'admissió" del Suprem. Hi afegeix que "ni la Fiscalia General de l'Estat (FGE) ni cap altra institució tenen una garantia d'immunitat", que "la motivació és suficient", i, per tant, "el judici de proporcionalitat es troba complert".
"Creació d'un àmbit d'impunitat"
En el seu raonament, la sala d'apel·lacions del Suprem -amb el magistrat Julián Sánchez Melgar, de ponent-manifesta que "l'entrada i registre en edificis o llocs públics no està envoltada de les mateixes garanties que la que s'ofereix als domicilis, exigint-se únicament que el jutge comuniqui la pràctica de la diligència a l'autoritat o persona que estigui al capdavant del lloc".
Això no obstant, hi admet que "en dependències de Fiscalia, com de qualsevol jutjat, existeixen múltiples expedients que contenen dades d'igual o major rellevància que els ara investigats, la revelació dels quals pogués potencialment afectar no sols l'adequada administració de justícia sinó a la intimitat de tercers, de manera que el judici de proporcionalitat en la ingerència ha de ser reforçat".
Hi afegeix que el magistrat instructor del cas "no tenia una altra alternativa (a autoritzar l'escorcoll), perquè: "En cas contrari, si concloguéssim que és un lloc d'impossible prospecció judicial, pel lloc on s'anava a practicar (una alta institució de l'Estat), comportaria la renúncia a la mateixa investigació i a la consegüent creació d'un àmbit d'impunitat que no resulta de cap lloc ni apartat del nostre ordenament jurídic, ni de la deguda transparència que ha de guiar l'actuació de totes les institucions en un estat de dret i democràtic."
El tribunal també recorda que qui va verificar el judici de proporcionalitat, necessitat i idoneïtat va ser la sala Segona del Tribunal Suprem, que amb els seus cinc magistrats integrants van validar l'escorcoll dels despatxos, en una resolució del 15 d'octubre passat. Hi afegeix que "el Tribunal Suprem té la facultat d'investigar a un aforat. I hi manifesta: "No ens sembla raonable atribuir a un òrgan jurisdiccional, també en virtut del seu alt rang, la facultat d'investigar, i si és el cas, sancionar, els possibles delictes que puguin cometre els representants de tan altes institucions, i després concloure, que no poden utilitzar els instruments necessaris per a la seva investigació, quan concorren els requisits necessaris per a adoptar tals mesures, en la mateixa mesura que concorrerien per als altres ciutadans. Si afirméssim una cosa així, estaríem instituint un privilegi per als aforats que, constitucionalment, no pot proclamar-se en el nostre Estat de dret."
Delicte no greu i mitjans informàtics
I davant la crítica de les defenses dels fiscals investigats, i de força juristes, per la desproporció de la mesura front un delicte que no és de gravetat. El Suprem respon: "Hem d'insistir una vegada més que el suposat delicte s'hauria comès a través de la tecnologia de la comunicació, i aquest delicte no requereix una expressa quantificació de la seva gravetat punitiva, la qual cosa és lògic, perquè els delictes comesos per mitjans informàtics o telemàtics han de ser investigats per la mateixa via de comissió. És l'única manera d'investigar-los."
Per tot això, el Suprem conclou que "és procedent avalar la necessitat, idoneïtat i proporcionalitat de l'obtenció de la informació per a la investigació del delicte indicat". També considera encertada "la motivació fàctica i jurídica exposada en les actuacions judicials, tant per a justificar la immissió en el secret de les comunicacions dels investigats, com aquells altres drets eventualment afectats, en tractar-se de drets de menor intensitat que l'anterior". I, per això, manifesta que "no s'ha de posar cap objecció a la confiscació del material informàtic i telemàtic en l'extensió assenyalada".
Actuacions "extenses"
Respecte a l'àmbit temporal de la mesura de la investigació, el Suprem admet que les "actuacions inicials van ser excessivament extenses", perquè la investigació abraçada des del 8 de març de 2024, fins al moment de practicar-se l'escorcoll, el 30 d'octubre de 2024. "Per descomptat que aquesta amplitud temporal va ser inadequada i innecessària -admet el tribunal- perquè els fets, en cas d'haver-se produït, tindrien un acotament temporal moltíssim més curt." I, per això, hi afegeix que l'instructor es va autoesmenar i va limitar l'anàlisi dels mòbils i ordinadors del 8 al 14 de març de 2024, tots dos inclosos. I conclou que aquest canvi "no contamina de nul·litat a les actuacions qüestionades, perquè la mesura autoritzada era legal i constitucionalment possible, l'única cosa que es fa és precisar-la de manera temporal, i deixa sense cobertura legal al que pugui haver-se obtingut fora d'aquest marge temporal".
Cap violació de drets
Finalment, el Suprem, rebutja que s'hagi violat el dret al respecte a la seva vida privada i familiar dels dos fiscals, tal com recull l'article 8 Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Amb tot, hi afegeix que "el debat sobre la nul·litat que es predica de les resolucions recorregudes no quedaria tancat en aquest moment processal. La nova llei 1/2025 preveu també altres seqüències processals per al sanejament del procés".