El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs del Parlament de Catalunya contra l’acord de la Junta Electoral Central (JEC), del 20 de gener passat, que va deixar sense efecte la credencial de diputat de la CUP a Pau Juvillà, per la seva inelegibilitat sobrevinguda -en aplicació de l’article 6.2 de la llei electoral (LOREG)-, en haver estat condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a una pena d'inhabilitació, tot i no ser la sentència ferma, segons informa aquest divendres l’alt tribunal espanyol. El Suprem considera que l’actuació de la JEC va ser ajustada a dret i que no vulnera el dret parlamentari del diputat català. El tribunal no hi veu “cap dubtós encaix constitucional” de l’article de la LOREG com s’al·lega, i com ja va resoldre amb la inhabilitació del president Quim Torra. La CUP va substituir Juvillà i la seva acta va ser ocupada per Nogay Ndiaye, el març passat, quan el Suprem va desestimar de mantenir-lo fins a l'actual sentència.
En la resolució, la secció quarta de la sala del Contenciós Administratiu del Suprem cita la sentència dictada, el desembre de 2021, pel TSJC va condemnar Juvillà a la inhabilitació a càrrecs públics durant sis mesos, a més de multa de 1.080 euros, per un delicte de desobediència perquè no va treure els llaços grocs del seu despatx de la Paeria quan era regidor a Lleida, que va denunciar Cs. Hi afegeix que ja ha abordat i resolt qüestions similars a les plantejades en el recurs del Parlament català, relatius a l’aplicació per la JEC de l’article 6.2 de la LOREG, que indica que “són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, pels delictes de rebel·lió, de terrorisme i contra l’administració pública o contra Institucions de l’Estat, quan fixi la pena d’inhabilitació o de suspensió pel càrrec públic”, i que les “causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat”.
Raonament del tribunal
En la resolució, l’alt tribunal espanyol reprodueix la seva jurisprudència en altres casos similars, en els quals sosté que la JEC té la “competència” de declarar la inelegibilitat sobrevinguda d’un diputat i, a més, descarta que vulneri el dret a l’accés i permanència en el càrrec públic del parlamentari. Hi afirma que “la causa d’inelegibilitat i incompatibilitat establerta en la LOREG és un element de la configuració legal del dret de participació política, que -sosté- reconeix i garanteix aquest dret amb els requisits que garanteixen les lleis.”
El març passat, el Tribunal Suprem va comunicar al Parlament de Catalunya que rebutjava la seva petició perquè aprovés una mesura cautelar de suspensió de l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l’escó de Juvillà. La retirada de l’escó del cupaire es va fer realitat el 4 de febrer, amb efectes del 28 gener passat. En l'àmbit penal, la condemna de Pau Juvillà encara no és ferma.