Oxigen per a Álvaro García Ortiz abans de la tempesta. El Tribunal Suprem ha confirmat per unanimitat la decisió del Consell de Ministres del desembre del 2023 de ratificar-lo com a fiscal general de l’Estat i el manté en el càrrec. La decisió arriba la vigília que hagi de declarar al Suprem com a investigat per presumpta revelació de secrets en el cas de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Serà el primer cop que un fiscal general de l’Estat comparegui com a investigat a l’Alt Tribunal. I hi arribarà reforçat després que la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem hagi tancat la porta a la demanda que va presentar fa un any l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF). La sentència conclou que “cap dels fets esgrimits per la demanda considerat en si mateix, ni el conjunt de tots ells, revelen l’incompliment greu i reiterat, durant el seu primer mandat com a fiscal general de l’Estat, de les seves funcions constitucionals que afirma la recurrent i determinaria la manca d’aptitud per ser nomenat per segona vegada”.
L’APIF al·legava que, des que va ser nomenat per primera vegada (el 2022), Álvaro García Ortiz s’havia mostrat “descaradament parcial pel seu suport” al govern espanyol i havia tingut una “línia obertament progovernamental” en l’exercici de les seves funcions. Per tot això, l’APIF (que sempre ha estat molt crítica amb ell i que està personada com a acusació popular en la causa del Suprem) va considerar que “no és idoni” per al càrrec i va recordar que el novembre del 2023 el CGPJ va arribar a la mateixa conclusió i li va denegar la confiança. Tanmateix, la sentència argumenta que la “il·legalitat apreciada judicialment d’algunes, poques, decisions del fiscal general de l’Estat, fins i tot, per desviació de poder, no significa l’incompliment greu i reiterat de les funcions constitucionals”. La decisió de desestimar el recurs l’han pres els magistrats Pablo Lucas (el president en funcions de la Sala i el jutge encarregat del control del CNI), Luis María Díez Picazo (que ha sigut el ponent de la resolució), Antonio Jesús Fonseca-Herrero, José Luis Requero i Celsa Picó.
Tot plegat arriba 24 hores abans que Álvaro García Ortiz declari com a investigat per la presumpta filtració d’un correu electrònic de l’advocat d’Alberto González Amador. De moment, el jutge instructor, Ángel Hurtado, insisteix en la “rellevància delictiva” del fet que l’email circulés a partir de “l’actuació d’un tercer aliè a la confidència, que el filtra subreptíciament a la premsa, sense cap autorització del titular del secret”.
“Hi va haver reacció” a les crítiques als fiscals del procés
Més arguments desestimats. L’APIF criticava la postura d’Álvaro García Ortiz en el cas del Tsunami Democràtic i denunciava que la Fiscalia de l’Audiència Nacional “va canviar de criteri per no considerar aquests fets com a delicte de terrorisme”. Els magistrats contesten que al Suprem “no li correspon valorar la raonabilitat de les postures enfrontades a la Fiscalia” i subratllen que “el rellevant per rebutjar aquest fet és que es presenta com a «incompliment greu o reiterat», cosa que no és sinó discrepància en la qualificació dels fets”. D’altra banda, l’APIF va reprovar que el fiscal general de l’Estat no hagués defensat els fiscals del procés dels atacs polítics que van rebre, però el tribunal no aprecia un incompliment de les seves funcions: “Sortir en temps (en l’oportú)” i forma (amb claredat) en defensa d’aquests fiscals forma part de la comesa del fiscal general de l’Estat, màxim per la gravetat i inadmissibilitat dels atacs. Però reacció n’hi va haver i es va plasmar en una declaració unànime del Consell Fiscal”.
Haver incorregut en desviació de poder “no és, per si mateix, causa d’inidoneïtat per al càrrec”
Un altre dels punts contra els quals disparava l’APIF era la decisió del Suprem d’anul·lar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de la Sala Militar del Suprem. Per a l’APIF, el fet que l’Alt Tribunal conclogués que el fiscal general de l’Estat havia incorregut en “desviació de poder” era suficient per “justificar la no renovació” en un càrrec “cim i fonamental en un estat de dret”. Així doncs, va argumentar que la condició de “jurista de reconegut prestigi”, imprescindible per ser nomenat fiscal general de l’Estat, “decau des del moment en el qual ha estat condemnat pel Tribunal Suprem, com a autoritat que actua amb desviació de poder, utilitzant les seves potestats amb finalitat diferent de l’establerta per l’ordenament jurídic”. “Per tant, a parer nostre, el nomenament no és conforme a llei”, reblava l’APIF.
Lluny d’aquests arguments, el Suprem entén que aquest fet “no és, per si mateix, causa d’inidoneïtat per al càrrec”. “Que un òrgan de l’Administració incorri en desviació de poder és sens dubte censurable, però és una causa de mera anul·labilitat, no de nul·litat de ple dret. A més, a la pràctica contenciosa administrativa és usual anul·lar actes administratius i no per això es qüestiona la idoneïtat de l’autoritat que els dicta per exercir el càrrec”, esgrimeix.
L’APIF denunciava una “reiterada successió d’errors jurídics, despropòsits i omissions greus”
Quins altres arguments esgrimia l’APIF? En la seva demanda, denunciava una “reiterada successió d’errors jurídics, despropòsits i omissions greus” d’Álvaro García Ortiz en l’exercici de les “obligacions derivades del càrrec”. Així mateix, li retreia la “línia obertament progovernamental” que havia mostrat des del juliol del 2022 (quan va arribar al càrrec) i va exemplificar-ho amb “expedients disciplinaris a fiscals per fets neutres jurídicament” o “negatives a permetre que el Consell Fiscal es pronunciï sobre les investigacions preteses de jutges i fiscals en seu parlamentària o sobre el projecte de llei d’amnistia a requeriment del Senat”.
Álvaro García Ortiz declara davant del jutge com a investigat
L’endemà de la decisió del Suprem, el fiscal general de l’Estat està citat com a investigat davant del jutge Ángel Hurtado en la causa per presumpta revelació de secrets de la parella d’Ayuso. En la providència en la qual el citava, el magistrat va argumentar que hi havia una “base indiciària per presumir” la seva “rellevant participació” en la filtració investigada, donat que “va ser la persona que va dirigir els passos que van portar a ella, aprofitant la situació de superioritat que ostentava sobre altres fiscals”. Fa deu dies, la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, va declarar com a testimoni i va verbalitzar les seves sospites sobre el fiscal general de l’Estat: “Pilar, si us plau, per què li envies els correus? Els filtraran”, va revelar que havia dit a la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, en una conversa telefònica la nit del 13 de març.
Demà, una de les preguntes que haurà de respondre el fiscal general de l’Estat serà sobre l’esborrament dels missatges del seu mòbil, que va impedir a la Guàrdia Civil analitzar converses de WhatsApp dels dies clau de la filtració: la Unitat Central Operativa (UCO) va trobar “zero missatges” en aplicacions de missatgeria instantània perquè Álvaro García Ortiz els havia esborrat fruit d’un “esborrament cíclic”.