Sentència ferma! L’amnistia concedida a l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i al sergent dels Mossos, Lluís Escolà, acusats de posar escorta al president a l’exili, Carles Puigdemont, és ferma. El Tribunal Suprem ha informat els seus advocats, Judit Gené, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que la Fiscalia, que era l'única part acusadora, ha "desistit" a presentar un recurs de cassació contra la resolució que els amnistia, segons un decret del lletrat de l'Administració de Justícia al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres.
La secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser el primer tribunal a aplicar la norma de l’oblit penal i un dels primers casos va ser el de Buch i Escolà, aquest juliol. La Fiscalia General de l’Estat (FGE) va assegurar que no compartia la voluntat de la Fiscalia Superior de Catalunya de presentar-hi recurs, però, els advocats no les tenien totes perquè es va fer l’anunci davant el Suprem. Ara, l’alt tribunal espanyol ha confirmat la fermesa de l’amnistia.
Sense enriquiment personal
El tinent fiscal Pedro Ariche va demanar al TSJC que no apliqués l’extinció de la responsabilitat penal a Buch i Escolà perquè assegurava que el sou cobrat per Escolà -com a assessor de Buch, tot i que assegura que feia d’escorta del president a l’exili- és “enriquiment personal de caràcter patrimonial”, motiu exclòs per la llei. El TSJC no ho va compartir, en assegurar que l’exconseller Buch no es va enriquir amb aquesta acció ni tampoc el mosso. La Fiscalia del Tribunal Suprem, que és l'única que pot presentar recurs de cassació, tampoc ho ha vist.
Així ho ha comunicat el Suprem a les defenses de Buch i Escolà. En un decret, signat el 19 de setembre, el secretari judicial informa que “es té per desistit del present recurs de cassació al fiscal”, i hi afegeix que s’informi d’aquest decret al tribunal sentenciador als efectes oportuns. És a dir, al TSJC perquè dicti la fermesa de la seva resolució d’amnistia.
Una amnistia avalada pel jutge Llarena
El cas de Buch i Escolà és l’únic en què un tribunal ha amnistiat els acusats per un delicte de malversació. El jutge Pablo Llarena ha avalat la correcció de l’amnistia de la sala d’apel·lacions del TSJC a l’exconseller d’Interior i al sergent, per contra, manté que Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig es van enriquir amb l’1-O. El Suprem tampoc aplica l’amnistia als líders de Junts i ERC que va condemnar per malversació de l’1-O. I la sala penal del TSJC (que no és la mateixa que la secció d’apel·lacions) també ha frenat l’amnistia als excàrrecs d’ERC per l’1-O, i ha fet consultes al Tribunal Constitucional i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la legalitat de la llei.
En la seva resolució per refermar la no amnistia de Puigdemont, el jutge Llarena afirma: "La decisió d'amnistiar el delicte de malversació adoptada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és plenament compatible amb el que la Sala Segona sosté. El responsable públic que va decidir gastar els fons públics a atorgar protecció a un dels actuals recurrents, ni va actuar amb propòsit d'enriquir-se en el sentit gramatical del terme, ni va actuar amb el propòsit d'obtenir el benefici personal que contempla la llei en l'article 1.4. Es tractava d'un supòsit amnistiable segons la llei 1/2024, atès que el delicte de malversació va consistir en un acte apropiatorio en benefici de tercer. I també era amnistiable l'eventual responsabilitat de qui va cobrar el seu treball d'escorta amb aquests fons, perquè aquest individu no podia ser subjecte actiu del delicte de malversació per no ser el gestor dels cabals públics i havia de ser tingut per mer partícip en el delicte de malversació perpetrat per un altre."