El Tribunal Suprem ha consumat la seva amenaça. La sala Penal del Suprem ha acordat de promoure una qüestió d'inconstitucionalitat contra l'article 1 de la llei d'amnistia en considerar que vulnera el dret constitucional a la igualtat davant la llei, així com els principis de seguretat jurídica i proscripció de l'arbitrarietat que la Constitució espanyola proclama; i que, subsidiàriament, pogués vulnerar el principi d'exclusivitat jurisdiccional, segons ha anunciat l'alt tribunal espanyol aquest dimecres.
En la resolució, els cinc magistrats del Suprem qualifiquen l'1-O de "cop d'estat secessionista que es va impulsar a Catalunya", enfront del que van dir a la sentència del 2019, que era "un parany o un somni" per tal que el govern espanyol negociés. Fins i tot, el Suprem planteja que "els copistes haurien de demanar perdó als qui compleixen la llei", tot afegint que "no és exigible per això que renunciïn als seus ideals". Amb tot, deixa anar que els independentistes catalans no són de fiar, i per això qüestiona que la llei d'amnistia aconsegueixi la pau social que propugna.
Una condemna per desordres públics
L'alt tribunal espanyol ha pres aquesta decisió en examinar el recurs d'un condemnat per delicte de desordres públics agreujats en una protesta l'octubre de 2019 a Girona, contra la sentència del procés. Aquesta decisió implica que s'atura el procediment contra aquest condemnat, però que ja marca el que farà el Suprem amb els líders de l'1-O, que, per ara, no ha volgut amnistiar.
Resolució farcida de "cop d'Estat"
En la resolució, el tribunal, presidit per Manuel Marchena, qualifica diverses vegades de "golpistas" els líders polítics catalans i torna a estar farcida de retrets al govern espanyol amb cites de catedràtics unionistes. I, hi manifesta que la norma de l'oblit penal "repugna al dret constitucional a la igualtat davant la llei, resultant completament arbitràries les raons que s'addueixen per a justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa".
Per exemple, en la resolució, amb el magistrat Leopoldo Puente de ponent, el tribunal manifesta en valorar la llei d'amnistia: "Aquest conjunt de conductes, amb la sola excepció de l'assenyalada en la lletra e) (que es refereix a les actuacions policials), podrien resultar condensades en aquelles que, en definitiva, van venir, d'un mode o un altre, a promoure, afavorir o donar suport al cop d'estat secessionista que es va emprendre a Catalunya, que el preàmbul denomina els fets del procés independentista”.
En un altre moment, el tribunal afirma: Els colpistes amnistiats no és que mantinguin, com tenen dret a fer-ho, la ideologia que els va portar fins aquí. No és que no demanin perdó als demòcrates catalans i als de la resta d'Espanya per haver intentat alterar per la força dels fets l'ordre constitucional democràtic. És que afirmen, en el que ja és un eslògan que Ho tornaran a fer."
L'alt tribunal espanyol hi conclou: "No som aquí davant un debat polític de major o menor calat. Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix, -no tan fàcil d'aconseguir i preservar com el mandrós costum sol fer-nos creure-, els que aquí estan en qüestió."