El Tribunal Suprem ha consumat la seva amenaça. La sala Penal del Suprem ha acordat de promoure una qüestió d'inconstitucionalitat contra l'article 1 de la llei d'amnistia en considerar que vulnera el dret constitucional a la igualtat davant la llei, així com els principis de seguretat jurídica i proscripció de l'arbitrarietat que la Constitució espanyola proclama; i que, subsidiàriament, pogués vulnerar el principi d'exclusivitat jurisdiccional, segons ha anunciat l'alt tribunal espanyol aquest dimecres.
En la resolució, els cinc magistrats del Suprem qualifiquen l'1-O de "cop d'estat secessionista que es va impulsar a Catalunya", enfront del que van dir a la sentència del 2019, que era "un parany o un somni" per tal que el govern espanyol negociés. Fins i tot, el Suprem planteja que "els copistes haurien de demanar perdó als qui compleixen la llei", tot afegint que "no és exigible per això que renunciïn als seus ideals". Amb tot, deixa anar que els independentistes catalans no són de fiar, i per això qüestiona que la llei d'amnistia aconsegueixi la pau social que propugna.
Una condemna per desordres públics
L'alt tribunal espanyol ha pres aquesta decisió en examinar el recurs d'un condemnat per un delicte de desordres públics agreujats en una protesta l'octubre de 2019 a Girona, contra la sentència del procés. Aquesta decisió implica que ara el procediment contra aquest condemna "queda en suspens" fins a la resposta del TC de si la norma vulnera drets. Aquest posicionament, però ja marca el camí que seguirà el Suprem amb els líders de l'1-O, que, per ara, no ha volgut amnistiar.
El tribunal manifesta que amb la llei de l'oblit penal considera “transgredits” els límits constitucionals i afirma que no té cap dubte sobre la inconstitucionalitat de la norma qüestionada. “No presentem un dubte, en el genuí sentit del terme, interessant que la mateixa pugui ser buidada. Tenim l'absoluta convicció que la norma qüestionada vulnera, almenys, els preceptes constitucionals del dret a la igualtat", manifesten els cinc magistrats. I hi afegeixen que "és en exclusiva al Tribunal Constitucional a qui correspon pronunciar-se amb eficàcia sobre aquest tema”.
Opinió política enfront d'altres
El Suprem insisteix que no es pot tractar de forma diferent els acusats pels mateixos delictes en funció de la seva motivació. "Resulta, a parer nostre, més que evident que perquè el diferent tractament que la llei d'amnistia dispensa als qui van delinquir amb el propòsit d'afavorir, d'un mode o un altre, el procés secessionista, enfront dels qui van cometre aquests mateixos delictes animats per qualsevol altra finalitat, pogués aparèixer justificat en termes constitucionals. Caldria, d'un costat, que aquell no tingués el seu exclusiu fonament en l'opinió, en la ideologia política, dels uns o els altres, màximament quan aquest diferent tractament comporta, ni més ni menys, que conseqüències directament vinculades al dret a la llibertat personal. Uns són exclosos de tota responsabilitat penal mentre uns altres hauran de complir les seves condemnes", raona l'alt tribunal espanyol.
Posa com a exemple que no pot tenir un tracte diferent dels independentistes els mateixos delictes comesos "en favor de la lliure determinació de la República sahrauí; contra els desnonaments; o a favor, o en contra, de la immigració il·legal." I insisteix que "és només la seva opinió (política) la que els fa creditors de l'amnistia".
Resolució farcida de "cop d'Estat"
En la resolució, el tribunal, presidit per Manuel Marchena, qualifica diverses vegades de "golpistas" els líders polítics catalans i torna a estar farcida de retrets al govern espanyol amb cites de catedràtics unionistes. I, hi manifesta que la norma de l'oblit penal "repugna al dret constitucional a la igualtat davant la llei, resultant completament arbitràries les raons que s'addueixen per a justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa".
Per exemple, en la resolució, amb el magistrat Leopoldo Puente de ponent, el tribunal manifesta en valorar la llei d'amnistia: "Aquest conjunt de conductes, amb la sola excepció de l'assenyalada en la lletra e) (que es refereix a les actuacions policials), podrien resultar condensades en aquelles que, en definitiva, van venir, d'un mode o un altre, a promoure, afavorir o donar suport al cop d'estat secessionista que es va emprendre a Catalunya, que el preàmbul denomina els fets del procés independentista”.
En un altre moment, el tribunal afirma: "Els colpistes amnistiats no és que mantinguin, com tenen dret a fer-ho, la ideologia que els va portar fins aquí. No és que no demanin perdó als demòcrates catalans i als de la resta d'Espanya per haver intentat alterar per la força dels fets l'ordre constitucional democràtic. És que afirmen, en el que ja és un eslògan que Ho tornaran a fer."
L'alt tribunal espanyol hi manifesta: "No som aquí davant un debat polític de major o menor calat. Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix, -no tan fàcil d'aconseguir i preservar com el mandrós costum sol fer-nos creure-, els que aquí estan en qüestió."
Finalment, el Suprem hi conclou: "Ens impulsa la ferma convicció que la Constitució espanyola protegeix en aquesta matèria als ciutadans, almenys en igual mesura que puguin fer-ho els textos internacionals subscrits per Espanya i els vigents en l'organització supranacional, Unió Europea, en la qual estem integrats. Ens vam mostrar convençuts també que els mecanismes de protecció i salvaguarda de l'esmentat dret fonamental resulten aquí, almenys, igualment eficaços que en l'àmbit propi de la Unió Europea."
Una afirmació que podria indicar, que després del Constitucional, el Suprem pot consultar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) la legalitat de la llei d'amnistia, fet que implicaria endarrerir, encara més la seva aplicació.