Nou capítol de la disputa política i judicial per les responsabilitats governamental davant de la DANA que va arrasar València el passat 29 d'octubre. El Tribunal Suprem ha decidit inadmetre una demanda presentada contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i contra el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la seva suposada "inacció" davant de la gestió de la catàstrofe natural. La magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa María del Pilar Teso coincideix amb el criteri de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat i ha tombat el recurs de l'advocat valencià Curro Nicolau, a qui no considera legitimat per a aquesta acció, tal com dicta en una interlocutòria a la qual ha tingut accés El Nacional.
La demanda de Nicolau, que ja s'havia fet notar per les seves accions legals contra les restriccions de mobilitat durant la pandèmia, al·legava que el govern espanyol no havia actuat per alertar i protegir la població davant de la imminent amenaça de la DANA i retreu que hauria d'haver activat l'estat d'emergència i haver pres el control de la situació, l'argument que li ha retret la dreta política a Sánchez. Segons Nicolau, la falta d'una alerta primerenca i adequada va contribuir a la magnitud del desastre, deixant València sota tones d'aigua i fang, amb un gran cost humà i danys materials. El demandant es considera legitimat per interposar el recurs contenciós administratiu, ja que "va posar la seva vida en perill per poder socórrer els seus familiars", esquivant "pasterades de vehicles i tota mena de runa ubicada als carrers". També al·lega que el Consell de Ministres tenia l'"obligació d'actuar ordenant la intervenció de les Forces Armades i la declaració de l'estat d'alarma en tractar-se d'una emergència nacional".
La Fiscalia s'oposava a admetre el recurs. El Ministeri Fiscal considera que hi ha una falta de jurisdicció perquè es tracta de decisions polítiques del Poder Executiu, com és la declaració d'estats d'alarma, excepció i lloc amb motiu de la protecció civil davant de catàstrofes. També perquè considera que no es pot tractar d'un cas d'inactivitat perquè no hi ha hagut prèviament una obligació jurídica contreta per part de l'Administració. Finalment, perquè considera que no hi ha una legitimació del demandant perquè tan sols ha fet "consideracions generals sobre les gravíssimes conseqüències de la DANA". L'advocat de l'Estat coincideix en els tres punts.
El demandant no està legitimat i l'òrgan no és el competent
Finalment, la Sala Contenciosa Administrativa del TS ha rebutjat la demanda per dues raons fonamentals. La primera, la falta de legitimació del demandant; Nicolau no és considerat directament afectat per les decisions governamentals en qüestió, limitant així la seva capacitat per actuar judicialment. El TS desestima que l'experiència personal aportada, haver prestat auxili a algun familiar, sigui un argument legítim per al tipus de demanda que pretén interposar sobre una qüestió general. "Es precisa un interès propi, específic i singular, que posi de manifest que obtindrà un benefici o que es produirà un perjudici, si el recurs fos estimat o desestimat", precisa la magistrada. La segona raó és sobre competències, ja que el TS aclareix que no és l'òrgan adequat per revisar la gestió de crisi per part de l'Executiu, tal com indica la doctrina dictada prèviament pel Tribunal Constitucional en la sentència STC 83/2016.