Els cinc síndics electorals de l’1-O, finalment, no seran jutjats al Tribunal Suprem. La repetició del seu judici, pendent des de l’any passat, serà en tribunals catalans, després que en les eleccions generals de 2023 Josep Pagès no hagi revalidat l’escó per Junts al Congrés, que és qui marcava el seu aforament a l’alt tribunal espanyol. La Fiscalia de Barcelona va defensar que tots cinc acadèmics fossin jutjats pel Suprem perquè van acordar les resolucions el 2017 de forma conjunta i per evitar “resolucions contradictòries i donar respostes heterogènies davant fets idèntics”, si s’acordava jutjar-los en tribunals diferents.

Actualment, qui manté un aforament és Tània Verge, escollida consellera d’Igualtat i Feminismes, el 25 de maig de 2021, després de ser jutjada com a síndica de l’1-O. L’aforament de Verge és davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i ara la Fiscalia hauria de pronunciar-se si vol que tots siguin jutjats a l’alt tribunal català, o només la consellera i la resta en el Penal 11 de Barcelona, però, amb una magistrada diferent de la que els va absoldre. 

Josep Pagès ha fet una piulada de comiat, on ha anunciat que seguirà la lluita catalana i independentista.

 

Una repetició inusual

La causa dels síndics de l’1-O és de gravetat i inusual. Els cinc membres de la Sindicatura Electoral del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya van ser absolts l’abril del 2021 per una magistrada del Penal 11 de Barcelona, i un any després l’Audiència de Barcelona va fer repetir el judici, en atendre la reclamació del ministeri públic que la jutgessa havia comès “errors greus de valoració de la prova”. Abans de la convocatòria electoral, el novembre passat, la Fiscalia va demanar al jutge del Penal 11 de Barcelona que la causa dels síndics s’elevés al Suprem, per ser jutjats conjuntament, mentre les defenses han demanat que es respecti el jutge predeterminat per a cada un d’ells (és a dir, fer tres judicis: al Penal, al TSJC i al Suprem), a més de criticar durament la resolució de l’Audiència de Barcelona de fer repetir el judici, i més en haver estat absolts, quan el més habitual és ordenar la redacció d'una nova sentència i motivar-la millor.

El càstig demanat

La fiscal demanava repetir el judici o una sentència condemnatòria. En concret, demana dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques a cada un dels cinc síndics. En la sentència, la magistrada sostenia que “no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional (TC)”, en les quals ordenava que no es donés cap impuls per a la realització de la votació del Referèndum. Els altres síndics electorals són: el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal, i l'advocada gironina Marta Alsina.

El raonament del TSJC

Pel que fa a l’aforament, la secció 8 de l’Audiència de Barcelona, abans d’analitzar el recurs de la Fiscalia contra l’absolució dels síndics, va elevar un informe motivat al TSJC perquè decidís si havia de resoldre el recurs contra l'absolució de Tània Verge perquè ja era consellera, i per tant aforada al TSJC. El tribunal, presidit pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, ho va descartar, tot i que ja avançava que en l’hipotètic cas de repetir-se el judici, sí que seria competència seva.

En aquella resolució, el TSJC recordava que l’article 70.2 de l’Estatut, aprovat el 2006, fixa que “correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resoldre sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o de la presidenta de la Generalitat i els consellers”. A més, hi afegia jurisprudència del Suprem, del 2014, que fixa que l’aforament es respecta fins al moment de l’obertura del judici oral. Això no obstant, també recorda una nova resolució, del 2020, del mateix Suprem sobre l’adquisició sobrevinguda de l’aforament, que canvia la seva pròpia jurisprudència i que afirma: “La perpetuatio iurisdiccionis es refereix als supòsits de la pèrdua de l’aforament processal durant la tramitació de la causa, però no en els casos d’adquisició sobrevinguda d’un aforament processal per qui fins llavors no en tenia o estava emparat per un altre de diferent”, i va admetre la competència d’un membre del Congrés sobrevinguda.

Per tot això, el TSJC descartava que l’aforament es pugui projectar en el cas dels recursos d’apel·lació contra una sentència no ferma. No obstant això, hi avançava que si l’Audiència de Barcelona acceptava la tesi de la Fiscalia, en cas de fer repetir el judici, el jutjat de primera instància “hauria de reconsiderar la seva pròpia competència si es manté l’aforament de la consellera Verge i elevar una exposició motivada a aquest tribunal”. És el que haurà de fer ara el nou jutge del Penal 11 de Barcelona, i el TSJC haurà de resoldre si accepta jutjar també a la resta de no aforats.