El Tribunal Suprem ha obert una causa contra el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, per investigar-lo pel delicte terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic, segons ha informat aquest dijous l'alt tribunal espanyol. El tribunal també accepta investigar el diputat d'ERC Ruben Wagensberg -en assegurar que l'actuació de Tsunami va superar l'àmbit de Catalunya, si no el tribunal seria el TSJC- i retorna els altres deu investigats per terrorisme al jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, la tesi del qual ha estat assumida pels magistrats del Suprem.
La magistrada Susana Polo ha estat designada com la instructora de la causa contra Puigdemont i Wagensberg, que recentment ha marxat a Suïssa. El tribunal equipara Tsunami amb el "terrorisme de carrer" amb què es van batejar les accions de la kale borroka a Euskadi.
En la resolució, el Suprem sosté que hi ha indicis de la "participació" de Puigdemont a Tsunami perquè, el líder de Junts "va estar informat" de la constitució de la plataforma anònima com a "grup organitzat per a la subversió de l'ordre constitucional i desestabilització greu de les institucions democràtiques".
"Suport carismàtic"
El tribunal, presidit per Manuel Marchena, criminalitza Puigdemont pel seu "suport carismàtic" a Tsunami, una expressió que usava en el seu informe el fiscal Fidel Cadena, i que no era el definitiu de la Fiscalia, que no veu indicis contra el president català a l'exili.
"Podia retirar el seu suport carismàtic, però lluny d'això va animar a seguir en les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment", l'acusa directament l'alt tribunal espanyol. És a dir, pels magistrats, hi ha indicis contra Puigdemont "per omissió" perquè va permetre les mobilitzacions, especialment la de l'aeroport del Prat, i no va dir públicament que s'havia d'aturar la protesta.
I és que en el sumari de Tsunami no hi ha cap acció directa de Puigdemont: no va participar en cap de les protestes a Catalunya, ni va fer cap crida a la violència. En la investigació, només s'apunta una reunió a Ginebra, on se li hauria presentat Tsunami. I una conversa amb l'empresari Josep Campmajó, també investigat a Tsunami, on Puigdemont afirma que espera que "no hi hagi un mort en cap dels bàndols". Una afirmación interpretada per la Fiscalia com que el president no volia accions violentes. Això no obstant, per al Tribunal Suprem, no n'hi ha prou.
Nou suplicatori?
Els magistrats conclouen que respecte a Puigdemont i Wagensberg és "necessari i pertinent que siguin cridats al procediment, a fi de ser escoltats com a investigats, amb tots els drets i garanties previstes al nostre ordenament jurídic". Caldrà veure, però, si primer, el Suprem ha de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu per poder interrogar-lo.
Més enllà d'ETA i el gihadisme
En l'escrit, el Tribunal Suprem fa una anàlisi a fons de les accions que abracen actualment el delicte de terrorisme, amb crítica directa: "L'afirmació que aflora en alguns polítics i mitjans de comunicació que només les accions d'ETA o de la Gihad mereixen ser tractades com a terrorisme, és incompatible amb la definició que del terrorisme es deriva de l'actual article 573 del Codi Penal". No obstant això, víctimes de les dues organitzacions van criticar que s'associï Tsunami al terrorisme.
El tribunal recorda que el delicte de terrorisme va ser reformat en el 2015 i que -tot i les crítiques que és poc clar- s'emmiralla en la normativa europea. Aquesta reforma es va fer per combatre la kale borroka al País Basc, el tribunal equipara Tsunami amb aquest pràctica, i reprodueix sentències de condemna.